El pistolerisme al Poble-sec: la mort del confident Pedro Torrents (1920)

A les 5 i pico de la tarda del 12 de maig de 1920, en front del número 38 del carrer Olivo (Olivera actualment), un individu fou agredit per varis persones que li dispararen a boca de canó per l'esquena.

Lloc dels fets (punt vermell). Barcelona, 1933

La persona ferida era Pedro Torrents (Torrens) Capdevila, de 38 anys i forner de professió, resident al carrer del Este. En sentir els tirs, policies, guardes de seguretat i membres de Sometent hi acudiren ràpidament, auxiliant la víctima i perseguint els agressors.

La víctima fou traslladada al dispensari del carrer Rosal, on ja va ingressar cadàver. Feia menys d'un mes, el 28 d'abril de 1920, (La Vanguardia, 29 de maig de 1920)  ja havia estat víctima d'un atemptat on va resultar ferit a la plaça del Pes de la Palla, on pistolers de la CNT van disparar contra membres de la banda del baró de König, a la qual pertanyia. Era confident de la policia, informant de les activitats de la CNT.

Un dels agressors fou capturat al carrer del Sitio de 1714 (actual Concòrdia). La gent que el perseguia i va acudir a la detenció va intentar linxar-lo, però la policia ho va impedir. Era Alfonso Miguel Martorell, de 18 anys i fuster de professió. Al detenir-lo li trobaren una pistola Star. Anteriorment, ja havia estat processat per intervenir en un tiroteig  i l'havien condemnat a 4 mesos de presó (1). Treballava temporalment a una fusteria del carrer Olivo.

Titular. La Publicidad, 13 de maig de 1920

Fitxa policial d'Alfonso Miguel Martorell al 1923.
Font: Anarcoefemerides

L'altre agressor es va refugiar en l'escala de la casa número 8 del carrer Salvà . Malgrat la resistència va ser capturat. Era Enrique Santiago Agar de 21 anys. Vivia com a rellogat al carrer Olivo 12. També portava una pistola Star (2).

Portada satírica de l’Esquella de la Torratxa (27 d’agost de 1920)

Interrogats els presumptes agressors, afirmaren que cap d'ells tenia res a veure amb l'assassinat.

Per la seva banda, Alfonso Miguel va dir que passava pel carrer Olivo i va veure com uns individus es van posar a disparar. Pensant que li disparaven a ell, també va disparar amb un pistola Star que duia per defensa personal. Al seu domicili troben diaris i propaganda anarquista.

Respecte a Enrique Santiago, afirmà que sortia de la Sociedad La Espiga (una societat d'obrers forners) amb Pedro Torrents, i passant pel carrer Olivo dues o tres persones començaren a disparar.

El 15 de maig es dictà auto de presó contra Santiago y Miguel.

A mitjans de setembre de 1921 estava previst celebrar el judici de l'assassinat de Torrents. El fiscal demanava la pena de mort pels dos acusats, mentre que la defensa sol·licitava la lliure absolució.

El 14 de setembre es va rebre una ordre ministerial, on s'indicava que quedaven suspesos fins a nova ordre els judicis per actes terroristes, entre els quals figurava el judici per l'assassinat de Pedro Torrents. 

Finalment, el 3 d'abril de 1922 va tenir lloc el judici a la Audiència de Barcelona (3). Els acusats vam mantenir aproximadament la versió donada just
després de la detenció. Els diversos testimonis del fiscal eren policies, sometents que havien acudit al lloc del fets al sentir els tirs i/o que havien detingut els acusats. El fiscal era Diego Medina (4). Els defensors eren José Serrano Batanero i Narciso Fernández Boixader.

El jurat els va declarar innocents i la sentència fou de lliure absolució.

Notes

1 -  El 16 d'agost de 1918, amb 16 anys i amb companyia de dues persones més va disparar contra tres individus (Julian Bort Sampau, Vicente Esperi Oliver, Vicente Puerta) al carrer Muntaner. Cap va resultar ferit. A ell per ser menor de 18 anys sols el varen condemnar a 4 mesos de presó. El judici va tenir lloc el 6 de juliol de 1921 (veure La Publicidad 6 Julio 1921, Edición Noche).

2 - Les pistoles Star eren les utilitzades pels pistolers anarquistes, mentre les Browning les utilitzaven el pistolers del Sindicat Lliure i de la Patronal.

3 - El Diluvio del 4 abril 1922, pag. 11. es queixa que no el van deixar fer la seva feina al judici: la taula preparada per la premsa no tenia cadires.

4 - Diego Medina Garcia (Montoro, 1866 - Madrid, 1942). Va ser un advocat i jutge espanyol, president del Tribunal Suprem de la Segona República Espanyola des de 1931 fins al 1936. Fou fiscal a Barcelona en diverses èpoques, entre elles entre el 21 i 23, assistint a molts de judicis contra pistolers i assassinats socials. Com a curiositat la novel·la d' Eduardo Mendoza, La verdad sobre el caso Savolta, està dedicada a ell.

Hemeroteca

- El Diluvio, 13 maig 1920, pag. 32
- El Diluvio, 14 maig 1920, pag. 9
- El Diluvio, 15 maig 1920, pag. 32 
- El Diluvio, 9 setembre 1921, pag. 7
- La Publicidad, 13 maig 1920, ed. matí, pag. 11 
- La Publicidad, 13 maig 1920, ed. tarda, pag. 3 
- La Publicidad, 14 maig 1920, ed. matí, pag. 5 
- La Publicidad, 15 maig 1920, ed. tarda, pag, 4 
- La Publicidad, 9 setembre 1921, ed. matí 
- La Publicidad, 15 setembre 1921, ed. matí, pag. 3 
- La Publicidad 7 març 1922, ed. tarda
- La publidad, 3 abril 1922, ed. tarda, pag 2.
- La publidad, 4 abril 1922, ed. matí, pag 3,
- La publidad, 4 abril 1922, ed, tarda, pag
- La Vanguardia, 13 maig 1920, pàg. 9
- La Vanguardia, 14 maig 1920, pàg. 4
- La Vanguardia, 15 maig 1920, pàg. 7 
- La Vanguardia, 16 maig 1920, pàg. 6
- La Vanguardia  25 mayo 1920, pàg. 4
- La Vanguardia, 04 abril 1922, pàg. 5