El dimarts dia
18 d'agost de 1896, a La Vanguardia va aparèixer una breu notícia que deia:
"Desde anteayer por la mañana falta de su casa,
calle de San Beltran, 11, 2º1ª, el niño Eduardo
Costa, de 3 años, que viste con delantal azul a
rayas negras. Sus padres están desconsolados y agradecerán se les dé razón del paradero de dicho
niño"
En un principi semblava una de les moltes notícies sobre la desaparició de nens que publicaven els diaris. La pèrdua i abandonament de nens suposava un problema de tal importància a Barcelona que fins i tot les Ordenances Municipals contemplaven aquest assumpte, indicant com s'havia de procedir en aquests casos (1).
 |
| Ordenances Municipals de Barcelona, 1891 |
Però el fet que estàs implicat un nen de pocs anys i el tràgic final va fer d'aquesta desaparició, un cas molt seguit entre el ciutadans barcelonins.
La
desaparició es va produir al
Paral·lel (abans
Avinguda Marques del Duero) el dia
16 d'agost. Eduardo estava jugant en una font del carrer Sant Bertran i en un moment donat, el seu germà es va adonar que havia desaparegut. La família vivia en el carrer Sant Bertran, un petit carrer proper al Paral·lel.
 |
Situació del carrer Sant Bertran (punt vermell).
Barcelona 1891. Font: ICGC |
Anaven passant els dies sense notícies del nen desaparegut, quan a la nit del
21 d'agost un home mentre passejava per
Montjuïc va descobrir un cadàver a l'interior d'una cova a la zona del
Morrot, darrera una fàbrica de filferro.
El dia següent, el 22 d'agost, la policia va acudir a l'esmentada cova on trobà el cadàver, que tant per les característiques físiques com per la vestimenta es va comprovar que corresponia a nen desaparegut Eduardo Costa. El cadàver fou traslladat al cementiri de Montjuïc.
 |
Lloc aproximat del Morrot on
es va trobar el cadàver. Font: ICGC |
Un fet que va cridar molt l'atenció és que
el cadàver del nen estava pràcticament descompost i portava una corda lligada al coll. Donat l'estat del cos no es va poder observar a primera vista cap cop ni ferida que li provocàs la mort. L'autòpsia no va donar
resultats útils sobre la causa de la mort. Del cos únicament restava l'esquelet i en les extremitats inferiors quedaven fragments de teixits musculars.
Els pocs dies que havien transcorregut entre la
desaparició (16 d'agost) i el seu descobriment a Montjuïc (21 d'agost), sobtava molt l'alt grau de descomposició del cadàver i que fos tan desigual. Aquests fets van fer pensar que s'havia utilitzat algun
agent químic que acceleràs el procés de descomposició. Se va procedir a analitzar la roba per corroborar aquest fet.
La inspecció de la cova on va ser trobat donaren varis resultats: es trobaren restes de sang a l'exterior i també dents i ossos del nen. Aquests dades indicaven que el nen no morí a la cova, sinó que el seu cadàver (ja en descomposició) va ser
traslladat i amagat a la cova.
 |
| Zona del Morrot. Fàbrica de Riviere e Hijos. 1916. Font: ANC |
Per ajudar a aclarir el cas s'
interrogaren a diverses persones que vivien a les coves properes i al carrer de Sant Bertran. Entre elles, van interrogar i detenir una persona (un "idiota o pseudoidiota" segons El Diluvio) que vivia a una cova de la zona. Les seves declaracions havien estat contradictòries i havia evitat explicar on estava el dia que va desaparèixer el nen. A més l'havien vist el mateix dia de la desaparició en el carrer San Bertran demanat almoina.
La manca d'informació concreta sobre la causa de la mort i de testimonis que fossin d'utilitat per aclarir el cas, va generar tot un seguit de teories diverses: mort per estrangulament, mort per una venjança, etc.
La
hipòtesi més plausible i segons explica la premsa és que el nen va entrar dins alguna de les
fàbriques dels voltants, i va caure dins una
caldera on morí abrasat. Això també explicaria l'alt grau des descomposició del cadàver. Per eludir responsabilitats, algú de la fàbrica va treure el cos i el va amagar dins una cova a Montjuïc.
Es va prendre declaració als encarregats de fàbriques de la zona, però no es va obtenir cap resultat.
A principis de setembre es fa una nova inspecció visual de la cova: es troben dents, ossos i pel. El fet de trobar pèl descartava en un principi l'ús de productes químics i per tant es corroborava l'accident de la caiguda del nen dins una caldera.
 |
Caricatura referint-se la misteriosa desaparició
La Tomasa : actualitats: Núm. 418 (3 set. 1896) |
Al cap d'uns anys, apareixen de nou més notícies sobre aquest assassinat. Resulta que un tal Josep Aleu Salas havia estat detingut per furt l'agost de 1901, i segons els diaris era un dels tres autors de l'assassinat del nen al Morrot l'any 1896.
Notes
1 - La problemàtica de de les criatures perdudes era greu a Barcelona. Els nens i nenes perduts o abandonats havien de ser conduïts a dependències municipals, però principalment el seu destí era l'Asilo Municipal del Parque fundat al 1886 per l'Ajuntament. Aquest centre municipal ubicat al
Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella estava destinat a albergar temporalment persones pobres i velles sense recursos. També acollia infants abandonats, pobres o perduts.
Per fer-se una idea de la quantitat de nens perduts, incloc una relació de les actuacions de la Guàrdia Municipal, durant una setmana a l'any 1914, i com es veu, les actuacions relacionades amb criatures perdudes era important.
 |
| Font: Gaseta Municipal de Barcelona, 11/11/1914 |
Hemeroteca
-
La Vanguardia: 18 d'agost de 1896, 23 d'agost de 1896, 24 d'agost de 1896, 25 d'agost de 1896, 29 d'agost de 1896, 5 de setembre de 1896.
-
El Diluvio: 23 d'agost de 1896, 24 d'agost de 1896, 25 d'agost de 1896, 27 d'agost, 29 d'agost de 1896, 1 de setembre de 1896, 3 de setembre de 1896, 5 de setembre de 1896.
-
La Veu de Catalunya: 5 ag. 1901.
