Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 188X. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 188X. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de maig del 2021

L'accidentat aterratge de capità Budoy al Poble-sec

Durant el segle XIX la pràctica de vols amb globus aerostàtics es convertí en un espectacle molt popular. En principi eren simples ascensions amb globus. Però a  mitjans del XIX es començaren a constituir companyies d'espectacles on es combinaven les ascensions amb globus amb números gimnàstics que es realitzaven penjats dels mateixos globus. La barreja entre la modernitat dels globus i el risc de les acrobàcies, els feren uns espectacles molt populars. 

En un principi els enlairaments es realitzaven en terrenys oberts dins la trama urbana, però amb el pas del temps es va prendre el costum d’utilitzar la plaça de toros del Torín de la Barceloneta. Aquests espectacles aerostàtics eren coneguts popularment com les bombes del Torin.

Uns dels tripulants de globus més famosos de Barcelona de finals del segle XIX fou Josep Ruiz Budoy. La fama li sobrevingué l'any 1881, als 21 anys, d'una forma molt curiosa durant una actuació de l'aeronauta Felix Mayet (1). Resulta que Budoy era un gran aficionat a l'aeronàutica i el diumenge 4 de setembre de 1881 acudí a veure una actuació de Mayet. Per inflar el globus acudiren diversos espectadors, entre ells Budoy, amb tan mala sort (o bona) que els globus es va enlairar amb ell penjat d'una corda. Quan Mayet se n'adonà del fet, ràpidament el va ajudar a pujar al globus. A partir d'aquell fet,  Budoy es va convertir en un aeronauta cada cop més conegut, actuant amb Mayet al principi. 

El Capità Budoy.
Font: «Destino», 30 de juny de 1951

Després de la mort de Mayet, Budoy debutà ja en solitari el 21 de maig de 1883 amb el seu globus “Monstruo barcelonés" i adoptà el nom de Capità Budoy (2). A partir del debut recorregué tota Catalunya i Espanya amb el seu espectacle on combinava les ascensions amb globus amb números gimnàstics. El globus portava penjat un trapezi, on Budoy feia les seves acrobàcies. Aquests espectacles normalment acabaven bé, però no eren estranys els accidents o petits entrebancs com el que descriurem ara.

El Capità Budoy amb el seu globus al Torin
Font: AMB

Aquest fet es produí al Poble-sec a l'any 1893. Budoy  havia de fer una de les seves actuacions al Torin el dia 24 de juny de 1893. Actuava amb un nou globus, el "Ciudad Condal" que segons deien era el de major capacitat del món.  

Diario de Barcelona, 23 de juny de 1893

El dia previst, i segons explica el Diluvio (3), multitud de gent s'havia reunit tant a la plaça com a l'exterior per veure l'actuació del Capità Budoy. Bufava un fort vent que desaconsellava l'ascensió, però Budoy decidí enlairar-se. El fort vent va fer que el globus es dirigís cap a Montjuïc. Al cap de 7 minuts, el globus inicià la baixada, però amb tan mala sort que va aterrar sobre un terrat d'un habitatge situat al final del carrer de la Creu dels Molers. En una caiguda semblant, però en un terrat d'una casa de Madrid, va morir Felix Mayet el gener de 1883.  

El curiós fet va atreure una multitud de veïns i gent que circulava pels carrers del Poble-sec. Fou tal l'afluència de curiosos, que la Guàrdia Urbana va acudir per ajudar al Capità Budoy. Tal fou el descontrol que dos nois resultaren ferits.

Notes

1 - El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: No. 249 (6 Septiembre 1881) Ed. tarde, pag 2

2 - El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: No. 142 (22 Mayo 1883) Ed. tarde, pag 1

3 -El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: No. 176 (25 jun. 1893) Ed. mañana, pag 9

Bibliografia

Aventura, espectáculo y deporte en los inicios de la aeroestación en España (1784-1905)

L'accidentada aerostàtica barcelonina i el viatge sense retorn d'Arban

L'aeronauta que va morir a Lleida

Més lleugers que l'aire, globus i dirigibles al cel de Barcelona (1783-1937).  Ròmul Brotons, Albertí Editor. 2012  


dimecres, 6 de maig del 2020

Explosió a la fàbrica de petards del carrer Margarit (1882)

A les 10 del matí del 2 de setembre de 1882, en una casa del carrer Margarit va produir-se una gran explosió que es va sentir a tot el barri. No era una simple explosió o un incendi dels que ja havia patit la nova barriada del Poble-sec. Va ser una explosió realment greu, ja que va produir l'esfondrament d'una casa i diversos morts.

Part alta del carrer Margarit, 1935. Pau Febrés Yll. AMB

Tot va començar a una casa del carrer Margarit on es fabricaven petards o mistos (1).

En aquells anys, la zona del carrer Margarit que estava urbanitzada era la que es situava a la vora de Montjuïc.

Situació del carrer Margarit
Fragment d'un plànol de Barcelona de 1885. ICGC

El nombre i nom de les víctimes mortals i ferits varia segons el diari consultat.

Segons El Diluvio (2 de setembre de 1882): Hi va haver tres morts: Els propietaris: Joaquin Dot y Tarragó i la seva dona Leocadia Minsut. Foren conduïts a la Casa del Socorro del districte d'Atarazanas al carrer Barbarà on moriren. Un ajudant de 21 anys Jaime Pellicor y Pujol que fou traslladat a l'Hospital de Santa Creu també va morir.

Segons La Vanguardia (2 i 3 de setembre de 1882): Hi va haver quatre morts: La propietària de la fàbrica Leocadia Masot de 57 anys i el primer dependent de 35 anys. S'informa que s'han trobat els cadàvers de dos nois que treballaven a la fàbrica. També es parla d'un operari que sofrí algunes cremades i que va saltar al carrer des de l'edifici acompanyat del seu fill.

Segons La Publicidad (3 de setembre de 1882): Hi va haver dos morts: la propietària, una dona valenciana i el seu home. Els varen dur a la Casa del Socorro del districte d'Atarazanas on moriren de les cremades. Una persona també estava al patí de la casa, acompanyat d'un infant. Quan va veure les primeres explosions va tirar l'infant al patí veí. Ell va sofrir cremades de diversa consideració i fou traslladat a l'Hospital de Sant Creu on va ingressar en estat greu.

Sobre l'explosió, no hi ha cap diari que doni un motiu, però segurament era degut a la manca de mesures de seguretat en la mainpulació de material inflamables. 


Notes

1 - Els diaris consultats no coincideixen si es fabricaven petards o mistos. La fabricació de petards no ha estat mai sotmesa a un monopoli estatal, cosa que si va succeí amb els mistos des de 1892.

Hemeroteca


La Vanguardia. 2 i 3 de setembre de 1882

La Publicidad. 3 de setembre de 1882

El Diluvio. 2 de setembre de 1882

dimecres, 6 de març del 2019

Amor libre en la calle de Salvá (1887)

Aquesta notícia publicada al 1887, realment no s'ajusta gens als tipus de crònica negra que recull el bloc. Però no he pogut evitar recollir-la: la temàtica és tan surrealista, la redacció tan recargolada i ens ajuda a conèixer alguns aspectes interessants del barri del Poble-sec en els seus inicis.


La notícia portava un títol ben suggerent: "El amor libre en la calle de Salvá". Es va publicar a l'edició de tarda del dia 22 de juliol de 1887 al diari El Diluvio. Aquest diari (1879 - 1839), durant moltes èpoques publicava dues edicions diàries: una de matí i una de tarda. La del matí tenia entre 20-30 pàgines, mentre que la de tarda era molt més reduïda i no arribava a les 10 pàgines.

El fet descrit transcorre en el carrer de Salvà, un del més antics del Poble-sec, justament en el nº 58 d'aquest carrer està construïda la casa més antiga del barri. Per tant és normal que en els diaris de l'època, el carrer de Salvà fos un dels més mencionats del barri: notícies sobre la seva urbanització, anuncis de comerços, venta de solars i cases, petits robatoris, accidents, baralles.

Oficialment el carrer està dedicat a Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), metge, físic i meteoròleg català.

Francesc Salvà. Enciclopedia.cat