Pàgines

dijous, 28 de maig del 2020

Un incendi premonitori al Poble-sec (1974)

A les 2 de la matinada del 30 al 31 d'agost de 1974, al principi del carrer Radas del Poble-sec va produir-se una explosió i acte seguit començaren a aparèixer unes flames.

La fàbrica de joguines Comansi situada al baixos (1) de les finques 7, 9, i 11 del carrer Radas s'estava incendiant. Donat que hi havia una gran acumulació de materials plàstics i cartró, les flames s'anaren fent més grans i perilloses.

Carrer Radas 7, on estava ubicada la fàbrica

Degut a que la creixent magnitud de les flames podia afectar als pisos superiors i finques situades al costats, els bombers desallotjaren els veïns. Fins i tot es van desallotjar finques situades al carrer Creu dels Molers.

A les 4:30, l'incendi ja es va donar per controlat i a les 7:30, els veïns desallotjats tornaren als seus pisos i on no s'havia produït cap desperfecte. Tampoc hi va haver cap víctima, llevat de dos bombers ferits lleus durant les tasques d'extinció. Tot va quedar en gran ensurt.

L'incendi únicament havia afectat a la fàbrica de joguines. L'havia destruït per complet.

Estat de la fàbrica de joguines després de l'incendi

En principi, era un incendi més dels que es produïen al Poble-sec i altres barris amb fàbriques i magatzems. Però el fet que el va fer especial, i premonitori en certa manera, és que sols 5 dies després es va produir un dels incendis més tràgics de Barcelona. El dia 6 de setembre, al carrer Tàpies 10 (2), en uns baixos d'una finca utilitzats com a taller de fusteria es va produir un incendi, que afectà als pisos superiors on moriren 17 persones (3 homes, 8 dones i 6 nens)

Uns dies després d'aquests tràgics fets, l'Associació de Veïns del Poble-sec envià una queixa al regidor del districte. La queixa era sobre la presència de fàbriques i magatzems on es manipulaven materials inflamables, i situats als baixos de finques de pisos. Demanaven més control i aquests tipus d'indústries es prohibissin en llocs habitats.

L'ordenança contra incendis que estava vigent en aquells moments era de 1963. Bàsicament era una ordenació molt senzilla (de sols 3 pàgines) que obligava a tenir sistemes bàsics de lluita i protecció contra incendis a tota una sèrie instal·lacions (escoles, hospitals, cines...) i a les industries, amb superfícies superiors a 400 m2, que manipulassin materials inflables o altament combustibles.

Als pocs mesos de l'incendi del Poble-sec i del carrer Tàpies (3), al novembre del 74, l'ajuntament de Barcelona va aprovar una nova ordenança contra incendis, aquesta més moderna i actualitzada. En aquesta no sols es parlava de medis contra incendis, sinó també s'estipulava quins materials de construcció eren els més adequats per evitar incendis i la seva propagació. Cada tipus d'instal·lació tenia una normativa específica.

Simultàniament, Joguines Comansi també tenia algunes dependències al carrer Ricart, 16 - 18.

Notes

1 - Encara que la Vanguardia indica que la fàbrica de joguines estava als baixos del 7, 9 i 11 del carrer Radas, les persones que visqueren l'incendi en primera persona expliquen que la fàbrica estava sols al 7.

2- L'incendi del carrer Tàpies fou un cúmul de desgràcies: els tallers de fusteria no estaven autoritzats i per tant no disposaven de mesures anti-incendis, els pisos estaven sobre-ocupats, allotjaven a 120 persones, quan sols 76 estaven empadronades, i l'estructura va afavorir l'incendi.

3 - La Vanguardia del 6 de setembre del 1974 publica una editorial bastant dura titulada "Ordenanza contra incendios" on critica el fet que una ciutat com Barcelona no disposi d'un ordenança moderna i actual contra incendis i que faci dos anys que està en fase d'esborrany. També recorda que el propi alcalde havia dit feia un temps: "O ponemos al día las normativas contra incendios en grandes almacenes, hoteles e industrias peligrosas, o algún día tendremos una catástrofe".


Hemeroteca 

La Vanguardia, 31 agost 1974, pàg. 10 

La Vanguardia, 11 setembre 1974, pàg. 25 

dimecres, 6 de maig del 2020

Explosió a la fàbrica de petards del carrer Margarit (1882)

A les 10 del matí del 2 de setembre de 1882, en una casa del carrer Margarit va produir-se una gran explosió que es va sentir a tot el barri. No era una simple explosió o un incendi dels que ja havia patit la nova barriada del Poble-sec. Va ser una explosió realment greu, ja que va produir l'esfondrament d'una casa i diversos morts.

Part alta del carrer Margarit, 1935. Pau Febrés Yll. AMB

Tot va començar a una casa del carrer Margarit on es fabricaven petards o mistos (1).

En aquells anys, la zona del carrer Margarit que estava urbanitzada era la que es situava a la vora de Montjuïc.

Situació del carrer Margarit
Fragment d'un plànol de Barcelona de 1885. ICGC

El nombre i nom de les víctimes mortals i ferits varia segons el diari consultat.

Segons El Diluvio (2 de setembre de 1882): Hi va haver tres morts: Els propietaris: Joaquin Dot y Tarragó i la seva dona Leocadia Minsut. Foren conduïts a la Casa del Socorro del districte d'Atarazanas al carrer Barbarà on moriren. Un ajudant de 21 anys Jaime Pellicor y Pujol que fou traslladat a l'Hospital de Santa Creu també va morir.

Segons La Vanguardia (2 i 3 de setembre de 1882): Hi va haver quatre morts: La propietària de la fàbrica Leocadia Masot de 57 anys i el primer dependent de 35 anys. S'informa que s'han trobat els cadàvers de dos nois que treballaven a la fàbrica. També es parla d'un operari que sofrí algunes cremades i que va saltar al carrer des de l'edifici acompanyat del seu fill.

Segons La Publicidad (3 de setembre de 1882): Hi va haver dos morts: la propietària, una dona valenciana i el seu home. Els varen dur a la Casa del Socorro del districte d'Atarazanas on moriren de les cremades. Una persona també estava al patí de la casa, acompanyat d'un infant. Quan va veure les primeres explosions va tirar l'infant al patí veí. Ell va sofrir cremades de diversa consideració i fou traslladat a l'Hospital de Sant Creu on va ingressar en estat greu.

Sobre l'explosió, no hi ha cap diari que doni un motiu, però segurament era degut a la manca de mesures de seguretat en la mainpulació de material inflamables. 


Notes

1 - Els diaris consultats no coincideixen si es fabricaven petards o mistos. La fabricació de petards no ha estat mai sotmesa a un monopoli estatal, cosa que si va succeí amb els mistos des de 1892.

Hemeroteca


La Vanguardia. 2 i 3 de setembre de 1882

La Publicidad. 3 de setembre de 1882

El Diluvio. 2 de setembre de 1882