Montjuich : Hortes de Sant Bertran

El dimarts 15 d'octubre de 1872, en el Diario de Barcelona, en la seva edició de tarda, apareixia un anunci judicial realment macabre: s'havia trobat un cap i diversos membres humans i es demanava a les persones, que últimament havien trobat a faltar algun familiar o amic, que anessin a l'Hospital de la Santa Creu per si el podien identificar.

Diario de Barcelona, 15 octubre 1872

Resulta que el dia anterior, el dilluns 14, un carreter que passava per un camí que anava cap a Sants, a la riera de Marsà, va trobar unes cistelles tirades. Encuriosit, va obrir-ne una i horroritzat es va trobar unes restes humanes. Davant tal descobriment, va donar part a les autoritats policials i el jutge de guàrdia, Eusebio Anglora, feu acta de presència en el lloc, destapant les cistelles i trobant diverses restes d'un home: un tronc, uns braços i unes cames.

Al mateix temps i en un altre extrem de la ciutat, a les Hortes de Sant Bertran, una dona mentre treballava en un camp d'albergínies va trobar un cap d'un home.

Hortes de Sant Bertran. Jean Laurent, 1868-72. AMB

L'endemà, el 15 d'octubre a la tarda, finalment s'identificaren les restes.

La Imprenta (16 oct. 1872) Ed. Mañana

Corresponien a Pedro Batllori, propietari d'una estereria al carrer Conde del Asalto (Nou de la Rambla) 26. Estava separat de Josefa Mas, des de feia anys i no havien tingut fills. Vivia acompanyat d'una criada, Gregoria Foix Rambla. Tenia 41 anys i era natural de Benicarló (Castelló), i havia vingut a Barcelona amb el seu marit, però ell morí el 1870 a causa de febre groga. En quedar-se viuda va començar a treballar com a sirventa.

Situació de l'estereria. Mapa de Barcelona. 1866. ICGC

Des de feia temps Gregoria Foix Rambla mantenia una relació amorosa amb Victoriano Ubierna Guilarte. Victoriano tenia 30 anys, natural de Santa Olalla de Bureba (Burgos). Era un home alt i atractiu, de professió soldat del cos d'enginyers i a finals de setembre de 1872, el seu batalló marxà a Madrid, però Victoriano desertà i es quedà a Barcelona.

Des d'aquell moment Gregoria es feu càrrec del seu manteniment. Intenta allotjar-lo a Gràcia, però no fou acceptat i finalment es pogué allotjar al carrer Sant Jeroni, 29. Gregòria pagava totes les despeses de Victoriano i es feien passar com a germans.

En aquell temps, Gregoria havia pensat a matar el seu amo. Resulta que Gregoria era la beneficiària dels béns de Pedro, gràcies al testament que havia fet recentment. Per altra banda, Gregòria s'havia assabentat que Pedro Batllori volia tornar amb la seva exdona Josefa. Gregòria va tenir por d'aquesta reconciliació i que revoqués el testament. Per tant, va idear un pla per matar a Pedro amb l'ajuda de Victoriano. Un cop mort, Gregoria i Victoriano podrien viure junts, casar-se i adquirir una botiga amb els diners de Pedro Batllori. Malgrat la insistència d'ella, Victoriano es negava a matar a Pedro.

Finalment, el 12 d'octubre, el pla per assassinar a Pedro es va posar en marxa. Victoriano s'amaga a una habitació de la casa de Pedro. Gregoria havia proporcionat opi a Pedro, i aquest s'adormí profundament. Un cop adormit, Gregoria i Victoriano entraran a l'habitació de Pedro. Mentre Victoriano l'estrangulava, Gregoria li va tirar cendres als ulls i el colpejava. Una vegada mort, tots dos marxaran a dormir a la seva habitació. L'endemà, Gregoria obrí la tenda, com si no hagués passat res.

Gravat corresponent a l'assassinat
Veridica relacion del terrible asesinato de la calle del Conde del Asalto

Gregoria va contractar un individu perquè l'ajudés a esquarterar-ho i també un carreter per transportar el cos en paquets, un cop esquarterat. El dilluns 14 al matí, Victoriano i el carreter es dirigiren a Sants per deixar tres paquets que contenien cames, braços i tors. El cap, Gregoria el va deixar a les Hortes de Sant Bertran.

De seguida, després de trobar les restes de Pedro Batllori, Gregoria i Victoriano foren detinguts; hi havia multitud de proves que els incriminaven. Foren empresonats a la presó de Reina Amàlia, en aquells moments anomenada Carcel Nacional

Presó de Reina Amàlia. Josep Esplugas, 1880-89. AMB

El judici tingué lloc a primers de novembre de 1874 i la sentència es va dictar el 14 de novembre. El jutge fou Melchor Esteban Cabezon, jutge de primera instància del Districte de Sant Beltran. Eduardo Cassà fou el fiscal. Agustin Trilla Alcover va ser l'advocat defensor de Gregòria i José Maria Verges fou l'advocat defensor de Victoriano.

La Imprenta,10 novembre de 1874. Ed. Tarde

Foren absolts les persones que allotjaran i convivien amb Victoriano, i el carreter.

Com en altres casos de penes capitals, era habitual demanar indults pels condemnats. El 1873 s'havia proclamat la Primera República i es pensava que aquest fet podria impulsar un indult. Ells tenien l’esperança de ser amnistiats, com ho van ser els dos assassins del carrer de l’Aurora, l’Antònia Guardiola i Antonio Terrafeta, però el crim era massa terrible i popular per fer acceptable aquesta mesura.

El dia 8 de juny de 1875 a les 8 del matí, tots dos foren traslladats de la seva cel·la a una mateixa capella de la presó de la Reina Amàlia, separats únicament per una cortina. La Imprenta del dia 8 i dia 9 de juny descrivien amb tot luxe de detalls els fets que anaven produint-se. Durant aquest dia, Gregòria i Victoriano feren testament davant el notari Mariano Thomás.

Arribat el dia 9, a les 8 del matí sortiren de la presó, i anaren en dos carros fins al lloc de l'execució, una esplanada al voltant de la Porta de Sant Antoni (possiblement on ara hi ha el Mercat de Sant Antoni). Un dels fets que més crida l'atenció és la quantitat de gent que anava a veure l'execució, tal com descriu el diari La Imprenta de 9 de juny.