 |
| Portada de l'Esquella de la Torratxa del 20 d'abril de 1923 |
De forma molt resumida i com ens explica la revista Sapiens, la patronal espantada pel creixement de la CNT i l'èxit de vagues com la de la Canadenca, van decidir prendre's la justícia per la seva mà i organitzar partides de pistolers per eliminar els líders obrers, principalment de la CNT. Els pistolers de la patronal, es van organitzar en institucions pseudoobreristes anomenades Sindicats Lliures. Per la seva banda, la CNT va optar per una defensa activa i armada contra l’assetjament patronal, amb accions armades contra objectius patronals i membres dels sindicats lliures.
El Poble-sec, com a barri obrer des dels seus principis, va ser escenari de diversos assassinats a mans de pistolers: el de Pedro Torrents, un col·laborador del Sindicat Lliure i el de Ramon Ars (Archs), pistoler anarcosindicalista, el dos morts a l'any 1920 i 21 respectivament.
En aquest apunt parlarem de l'assassinat de Ramon Ars (1887-1921): un anarquista nascut a Sants i amb una vida marcada per la la lluita obrera, la violència i la tragèdia des de ben petit.
Ramon Ars Serra, era fill Manuel Ars Solanellas, estampador anarquista. Amb sols 7 anys, el seu pare va ser afusellat a Montjuïc el 21 de maig de 1894. Acusat falsament per la seva implicació a l'atemptat de la Gran Via de 1893. Especialment colpidora és la carta que li va escriure Manuel al seu fill Ramon, pocs dies abans de morir, on de forma serena i molt lúcida, li explica que no és culpable dels assassinats que li atribuïxen, l'anima a fer-se anarquista quan sigui gran i que cuidi de la mare i la germana. (2)
 |
| Afusellaments a Montjuïc Le Petit Journal, 4 de juny 1894 |
Com es pot imaginar, aquests fets el degueren marcar profundament i d'adult sempre va optar pel radicalisme de les seves posicions i per una actitud violenta enfront de les agressions de la patronal i dels governs.
Treballador del ram metal·lúrgic, ja es té constància del seu activisme sindical des de 1908. Implicat en vagues i agressions, es va exiliar a França el 1912, quan la CNT estava en clandestinitat.
A l'any 1919, torna a Barcelona, i al 1920, davant la creixent violència contra membres de la CNT, el Comitè Nacional va decidir crear uns grups d'autodefensa, del qual ell seria un dels màxims responsables. L'objectiu d'aquests grups no sols era defensiu, sinó també tenia la intenció d'atemptar directament contra els caps de la repressió.
 |
| Ramon Ars. Font: Anarcoefemerides |
Entre altres fets, la policia li atribuïa la seva implicació a diversos atemptats fallits com el del president de la Patronal Felix Graupera, el del membre del sometent Jaume Pujol, o del governador Martinez Anido. També estava implicat en atemptats mortals com el de l'inspector de Policia Antonio Espejo, o el del President de Govern Espanyol Eduardo Dato
 |
| Severiano Martinez Anido, governador de Barcelona (dreta) i Miguel Arlegui, cap de la Policia (esquerra). 1930. Font AMB |
Fruit d'una delació, la policia va organitzar una emboscada i el va detenir el 25 de juny de 1921 a la plaça de la Universitat (o Urquinaona) de Barcelona i portat a la comissaria de Via Laietana davant la presència del cap de Policia Miguel Arlegui. Segons diverses fonts (3, 4) el propi Arlegui el va sotmetre a tortures.
Dos dies després, durant la nit del 27 de juny, se li va aplicar la llei de fugues i el seu cos, cosit a trets i amb ferides d'arma blanca, va ser trobat al carrer de Vila i Vilà de Barcelona amb clars signes d'haver estat abans torturat i desfigurat.
 |
| Notícia sobre la seva mort La Vanguardia, 28 de juny de 1921 |
Fou enterrat a Montjuïc, al mateix nínxol que son pare, Manel Arcs.
Deu anys després de la seva mort, el 1931, el periodista i anarquista Felipe Alaiz va publicar una interessant entrevista a Vicenta Serra, mare de Ramon i esposa de Manel, a la revista La Calle,
 |
| Fragment de l'entrevista a Vicenta Serra, 7/8/1931 Font: La Calle. Revista Gráfica de Izquierdas |
Hemeroteca
- La Vanguardia, 21 de juny de 1921, pag. 6
- La Calle. Revista Gráfica de Izquierda, 7 d'agost de 1931
Notes i Bibliografia
1 - El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923), Editorial Pòrtic, 2009. Albert Balcells
2 - Manuel Ars i Solanellas (1859-1894),l’estampador afusellat injustament a Montjuïc - Revista de Igualada nº 28 Abril de 2008
3 - Los Archs. Dos generaciones y un mismo ideal
4 - Manuel y Ramón Archs: Dos militantes de acción
