Pàgines

dilluns, 24 de febrer del 2020

L'home aucell a Montjuic (1950's)

En els anys 20-30 es popularitzaren els espectacles basats amb l'aviació, ja sigui avions, hidroavions o globus. Associats a aquests espectacles, rebien un interès especial les actuacions dels paracaigudistes, o parachutistas com deien a les hores.

En un principi es llançaven des d'avions o globus a certa alçada. Per exemple al mes de juny de l'any 1924, la paracaigudista Mademoiselle Thomeret es va tirar des d'un hidroavió a una alçada de 300 metres sobre els jardins de Turo Park de Barcelona.

Un pas més, en vistes de fer més complicat i la vegada més accessible l'espectacle, fou fer-lo dins espais tancats com els circs. El teatre circ Olympia oferia dins la seva temporada de circ, espectacles de paracaigudistes, com per exemple el de Mr. Margutti a l'any 1926.

A l'any 1946, apareix per primera vegada a Barcelona el protagonista de la nostra història, Julian Zamarriego Salinas. Concretament feia un espectacle de paracaigudisme en el circ Olympia.

Julian Zamarriego
Ahora, 7/11/37. Hemeroteca BNE

Zamarriego havia nascut a Madrid a l'any 1910-12. Amb 20 anys va ingressar com a mecànic a la Escola de Vol de Cuatro Caminos. Allà va entrar en contacte amb el paracaigudisme i es va convertir en una obsessió. La prensa explica l'anècdota que es va iniciar en el paracaigudisme quan en una exhibició, un dels paracaigudistes es va posar malalt de cop, i ell el va substituir. Cert o no, era un esport-espectacle que practicava molt poca gent en aquells anys; sols hi havia 30 paracaigudistes a tota Europa.

Amb el pas dels anys, aquesta afició es va convertir en un medi de vida. S'especialitzà en fer salts des de punts fixos (edificis, ponts, torres, etc). Els salts implicaven gran perillositat donat que es feien des de 30-40 metres d'alçada. Va haver de modificar el seu paracaigudes per fer aquests salts i fins i tot es va posar un nom artístic: James Will.

Tot això feu possible que als inicis del 50 (ell ja en tenia uns 40) es convertís en una autèntica estrella. A l'any 52, segons la premsa, ja tenia un currículum de salts molt extens: 92 des d'avions i més de 900 des d'edificis repartits per tota Espanya.

Segons La Vanguardia, al novembre de 1952 va actuar per primera vegada a Barcelona, cosa que no es certa, ja que com hem dit al 1946 actuava al circ Olympia. Per altra banda, el fet que al 1952 ja hagués fet més de 900 salts des d'edificis, fa difícil pensar que no hagues actuat mai a Barcelona.

Sigui com sigui, les seves "primeres" actuacions a Barcelona consistiren en tirar-se amb paracaigudes des d'alt de diversos edificis de la ciutat. Estaven patrocinades per Licor 43, que l'havia contractat per promocionar aquesta beguda.

La primera actuació fou el dissabte 22 de novembre de 1952 i va tirar-se des de una de les torres de la plaça de toros de la Monumental i aterrant al carrer Marina.

En aquest reportatge del NODO (del segons 30 al minut 1,10) de gener de 1953, se'l pot veure fent un salt (el mateix del 52?) precisament al voltants de la Monumental.



A aquest primer salt, el varen seguir altres, per exemple el dia 30 de novembre del 52 que llançà des d'alt de una de les torres Venecianes del passeig Maria Cristina.

Torres Venecianes al 1950. Francesc Català Roca

Alguns d'aquests salts anaven acompanyats amb el llançament d'ampolles de Licor 43 amb petits paracaigudes, com el que va fer el 7 de desembre de 1952 des de l'edifici de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad a la cantonada Pelai/Balmes

Publicitat del salt patrocinat per Licor 43.
La Vanguardia, 27 novembre de 1952

Publicitat del salt patrocinat per Licor 43.
Destino, 12/12/1953
Avançada la dècada dels 50, també va realitzar alguns salts formant part d'espectacles de circ. Actuà diverses vegades en el Festival Mundial de Circo, que tenia lloc al Palau dels Esports del carrer Lleida, realitzant els seus arriscats salts, entre ells els que va fer el 29 de desembre de 1957 des de la torre del Palau.

La Vanguardia, 29/12/1957

Palau d'Esports i la torre, 1955

Bibliografia

El hombre pájaro que se lanzó desde la Casa de la Peña
 
James Will saltó con paracaídas de la Casa Cerdá

El paracaidista de las fiestas del Corpus

Jams Will, ‘El parachutista’

dimecres, 5 de febrer del 2020

Atracament frustrat a la França Xica (1961)

Fins ara, en aquest bloc no havíem recollit cap robatori, més que res perquè eren uns delictes bastant freqüents en els carrers del Poble-Sec (com a la resta de Barcelona) i en la seva majoria no implicaven grans sumes de diners.

En aquest cas, m'he animat a explicar aquest robatori, frustrat per altra banda, ja que va suposar la implicació del Govern Civil de Barcelona i del propi Ministro de Gobernación, Camilo Alonso Vega

Tot va començar el 17 d'octubre de 1961, quan faltaven poc minuts per les 8 de la nit, dos individus (Manuel García González i José Rodrigálvarez Ortega) armats amb pistoles entraren al magatzem de ceràmica que hi havia al carrer de la França 29, demanant tot els diners.

França Xica, 29.

El negoci estava regentat per Vicente Santaeulalia i en aquells moments també estava acompanyat pel seu fill Salvador Santaeulalia Gimeno. Davant la presencia dels dos atracadors armats amb pistoles de gran calibre, el fill s'enfrontà a ells i els va fer fora, entre cops d'uns i altres.

Una vegada al carrer, un dels atracadors, José Rodrigálvarez, va agafar un taxi, escapant del lloc.

El seu company, Manuel García, va intentar escapar també amb un taxi. Amenaçà amb la pistola un taxista que circulava pel carrer, Antonio Garcia Fernández, però malgrat la situació es va negar a que pugés i s'enfrontà a ell. Veient el fet, l'atracador optà per fugir corrent. El taxista i un jove que passava per la zona (Miguel Pérez Sánchez), decidiren perseguir-lo. Finalment l'atracador es va refugiar en un portal de l'edifici nº 73 del carrer Calàbria. Allà, avisaren a la policia, la qual el va detenir posteriorment.

La captura d'aquest atracador va permetre la detenció, passats uns dies, del seu company Rodrigálvarez i de l'inductor de l'atracament, Guillermo Salvia Pardo.

El coratge i la valentia (i inconsciència diria jo) de les tres persones que van frustrar l'atracament (el fill del propietari, el taxista i el jove que va perseguir un dels atracadors) van merèixer una nota del Govern Civil i del Ministro de Gobernación lloant la seva actuació.


Nota d'agraïment

Hemeroteca

- La Vanguardia, 25 octubre 1961, p. 28
- La Vanguardia,  26 octubre 1961, p. 25