El barri del Poble-sec ha estat una zona que històricament ha petit els efectes de les pluges torrencials. La seva proximitat a la muntanya de Montjuïc, els torrents i la forta pendent dels carrers han fet del barri una zona molt sensible a les inundacions, de fet encara ho és.
Era comú que en moments de fortes pluges, el barri no sols resultava afectat per l'aigua, sinó també per esllavissades de terra, fang i pedres.
 | |
| Esllavissada al carrer Nou de la Rambla, Juliol de 1920 |
En la majoria de casos, les inundacions i els esllavissaments sols provocaven danys materials. Però la matinada del 9 de març de 1963 es va produir un despreniment de roques a la muntanya de Montjuïc que provocà una vertadera catàstrofe en un barri de barraques.
L'esllavissada se va produir a la banda N i E de la piscina de Montjuic. Sota aquesta piscina hi havia el barri de barraques afectat. Se denominava Walkiria (també conegut com Bosque o Gurugú), en referencia a un antic merendero situat al final del carrer Nou de la Rambla a principis del segle XX.
 |
| Gent pujant cap a la Font Trobada a principis del segle XX. A la dreta, l’entrada del merendero La Walkiria, al costat de la Font d’en Conna. |
Estava situat sobre una petit terreny més o menys costerut. Per una banda limitava amb l'avinguda Miramar, concretament amb uns talussos de roca que voregen aquesta via. Per la part inferior limitava amb l'antic camí que anava a la font Trobada (actual Passeig Miramar). En el barri hi havia dos carrers: el passatge de La Walkiria i el passatge del Gurugú
 |
| Situació del barri de barraques Walkiria. Mapa 1933 |
 |
| Barraques de la Walkiria, febrer 1963 |
Quatre barraques van quedar completament sepultades per tones i tones de roques i terra. Immediatament després de l'esllavissada van acudir bombers i policia, iniciant ràpidament les tasques de desenrunament i cerca de les possibles víctimes.
 |
| Rescat d'una de les víctimes. Font: AFB |
Les feines duraren tota la matinada i part del dia 9, i en les quatre
barraques sepultades es van localitzar 9 víctimes mortals:
- Manuela Gil Expósito (40 anys) i la seva mare Luisa Expósito Giménez (66 anys).
- El matrimoni format per Anuncio Lizcano Algana y Juliana Collado Navarro.
- La família formada per Ángel Sánchez Garcia, la dona Eusebia Cano i tres fills José, Daniel i Juan Ramón, de 28, 19 i 17 anys respectivament.
 |
| Aspecte de les barraques després de l'esllavissada. Font: AFB |
A més de les víctimes mortals hi va haver diversos ferits, tot ells de la barraca de Manuela Gil Expósito: Andrés Gil Expósito, Josefa García Gil (18 anys) i Francisca Valero Doménech. El marit de Manuela es va salvar, ja que aquella aquella nit no estava a la barraca. Els ferits foren traslladats al dispensari de Pere Camps, i d'allà a l'hospital Clínic (1).
Les tasques de rescat i desenrunament es feren amb gran prudència, donat que continuava el perill de nous esllavissaments. Fins i tot es desallotjaren 15 barraques per temor als despreniments.
Donada la magnitud de la catàstrofe i durant el rescat hi acudiren diverses autoritats com el Governador Civil, Antonio Ibañez Freire, i l'alcalde Jose Maria Porcioles. Segons van informar, la possible causa dels esllavissament havien estat les abundants pluges i nevades de l'any anterior (2).
L'accident havia estat realment catastròfic i va commoure a tota la ciutadania de Barcelona, però malgrat això, el ressò que tengué a la premsa fou molt limitat. Aparegué a la portada de La Vanguardia el mateix dia 9, i el dia 10 fou publicat a pàgines interiors. No obstant, el 10 d'abril es publicà una notícia titulada "El futuro de la montaña de Montjuich" on s'explicava que l'alcalde Porcioles havia visitat diversos barris de barraques de Montjuïc amb la finalitat de comprovar in situ els problemes més urgents.
Com detalla la notícia, visità les barraques de la Walkiria
"Más tarde, se trasladó con sus acompañantes al sector de la piscina municipal y dio disposiciones para el tratamiento de los desniveles donde se registró hace poco el derrumbamiento de unos peñascos, y finalmente visitó la zona de las canteras de la parte baja de la montaña"
 |
| Portada de la Vanguardia de 9 de març de 1963 |
Finalment el 25 de març de 1963, la Vanguardia publicà una notícia sobre l'enderrocament de diversos barris de barraques a Barcelona i el reallotjament de les seves famílies a 405 pisos al barri del Bruch de Badalona. Entre els barris enderrocats estava la Walkiria. Segons explica la Vanguardia, 64 famílies d'aquest barri foren reallotjades:
"La totalidad de las que componían los núcleos de Gurugú, Bosque y Valquiria (64) de Montjuich... En total son pues 306 de Montjuich y 99 de otros puntos de Barcelona"
 |
| Foto aèria 4/10/1963. Font: ANC |
 |
| Detall de la foto anterior, on s'observa el barri de la Walkiria ja enderrocat quasi per complet |
 |
| Foto aèria de l'any 1966. Font: ICGC |
 |
| Detall del barri de la Walkiria |
Notes
1 - Apart dels 9 morts, cal referir-se a la possible desaparició d'un persona en aquell accident. El 12 de març Irene Facerias Puig denuncià a la Policia la desaparició d'Enrique Carballo Tormo, el seu marit. Vivia
amb la dona i 7 fills a Casa Valero. Un testimoni el va veure la matinada del 9 de març, pujant unes
escales al costat de la piscina poc abans del esllavissament. No es va saber res més.
2 - L'hivern de 1962-63 fou especialment fred, i importants nevades afectaren a Barcelona. Per altra banda, aquest hivern també fou plujós. Segons dades de precipitacions de METEOCAT les pluges produïdes foren: novembre 62 (170,7 mm), desembre 62 (78,9 mm), gener 63 (127,9 mm) i febrer 63 (43,6 mm).
Hemeroteca
Edición del sábado, 09 marzo 1963, página 25
Edición del sábado, 09 marzo 1963, página 44
Edición del sábado, 09 marzo 1963, página 23
Edición del domingo, 10 marzo 1963, página 29
Edición del martes, 12 marzo 1963, página 24
Edición del miércoles, 13 marzo 1963, página 30
Edición del miércoles, 10 abril 1963, página 27
