El pistolerisme al Poble-sec: la mort del confident Pedro Torrents (1920)

A les 5 i pico de la tarda del 12 de maig de 1920, en front del número 38 del carrer Olivo (Olivera actualment), un individu fou agredit per varis persones que li dispararen a boca de canó per l'esquena.

Lloc dels fets (punt vermell). Barcelona, 1933

La persona ferida era Pedro Torrents (Torrens) Capdevila, de 38 anys i forner de professió, resident al carrer del Este. En sentir els tirs, policies, guardes de seguretat i membres de Sometent hi acudiren ràpidament, auxiliant la víctima i perseguint els agressors.

La víctima fou traslladada al dispensari del carrer Rosal, on ja va ingressar cadàver. Feia menys d'un mes, el 28 d'abril de 1920, (La Vanguardia, 29 de maig de 1920)  ja havia estat víctima d'un atemptat on va resultar ferit a la plaça del Pes de la Palla, on pistolers de la CNT van disparar contra membres de la banda del baró de König, a la qual pertanyia. Era confident de la policia, informant de les activitats de la CNT.

Un dels agressors fou capturat al carrer del Sitio de 1714 (actual Concòrdia). La gent que el perseguia i va acudir a la detenció va intentar linxar-lo, però la policia ho va impedir. Era Alfonso Miguel Martorell, de 18 anys i fuster de professió. Al detenir-lo li trobaren una pistola Star. Anteriorment, ja havia estat processat per intervenir en un tiroteig  i l'havien condemnat a 4 mesos de presó (1). Treballava temporalment a una fusteria del carrer Olivo.

Titular. La Publicidad, 13 de maig de 1920

Fitxa policial d'Alfonso Miguel Martorell al 1923.
Font: Anarcoefemerides

L'altre agressor es va refugiar en l'escala de la casa número 8 del carrer Salvà . Malgrat la resistència va ser capturat. Era Enrique Santiago Agar de 21 anys. Vivia com a rellogat al carrer Olivo 12. També portava una pistola Star (2).

Portada satírica de l’Esquella de la Torratxa (27 d’agost de 1920)

Interrogats els presumptes agressors, afirmaren que cap d'ells tenia res a veure amb l'assassinat.

Per la seva banda, Alfonso Miguel va dir que passava pel carrer Olivo i va veure com uns individus es van posar a disparar. Pensant que li disparaven a ell, també va disparar amb un pistola Star que duia per defensa personal. Al seu domicili troben diaris i propaganda anarquista.

Respecte a Enrique Santiago, afirmà que sortia de la Sociedad La Espiga (una societat d'obrers forners) amb Pedro Torrents, i passant pel carrer Olivo dues o tres persones començaren a disparar.

El 15 de maig es dictà auto de presó contra Santiago y Miguel.

A mitjans de setembre de 1921 estava previst celebrar el judici de l'assassinat de Torrents. El fiscal demanava la pena de mort pels dos acusats, mentre que la defensa sol·licitava la lliure absolució.

El 14 de setembre es va rebre una ordre ministerial, on s'indicava que quedaven suspesos fins a nova ordre els judicis per actes terroristes, entre els quals figurava el judici per l'assassinat de Pedro Torrents. 

Finalment, el 3 d'abril de 1922 va tenir lloc el judici a la Audiència de Barcelona (3). Els acusats vam mantenir aproximadament la versió donada just
després de la detenció. Els diversos testimonis del fiscal eren policies, sometents que havien acudit al lloc del fets al sentir els tirs i/o que havien detingut els acusats. El fiscal era Diego Medina (4). Els defensors eren José Serrano Batanero i Narciso Fernández Boixader.

El jurat els va declarar innocents i la sentència fou de lliure absolució.

Notes

1 -  El 16 d'agost de 1918, amb 16 anys i amb companyia de dues persones més va disparar contra tres individus (Julian Bort Sampau, Vicente Esperi Oliver, Vicente Puerta) al carrer Muntaner. Cap va resultar ferit. A ell per ser menor de 18 anys sols el varen condemnar a 4 mesos de presó. El judici va tenir lloc el 6 de juliol de 1921 (veure La Publicidad 6 Julio 1921, Edición Noche).

2 - Les pistoles Star eren les utilitzades pels pistolers anarquistes, mentre les Browning les utilitzaven el pistolers del Sindicat Lliure i de la Patronal.

3 - El Diluvio del 4 abril 1922, pag. 11. es queixa que no el van deixar fer la seva feina al judici: la taula preparada per la premsa no tenia cadires.

4 - Diego Medina Garcia (Montoro, 1866 - Madrid, 1942). Va ser un advocat i jutge espanyol, president del Tribunal Suprem de la Segona República Espanyola des de 1931 fins al 1936. Fou fiscal a Barcelona en diverses èpoques, entre elles entre el 21 i 23, assistint a molts de judicis contra pistolers i assassinats socials. Com a curiositat la novel·la d' Eduardo Mendoza, La verdad sobre el caso Savolta, està dedicada a ell.

Hemeroteca

- El Diluvio, 13 maig 1920, pag. 32
- El Diluvio, 14 maig 1920, pag. 9
- El Diluvio, 15 maig 1920, pag. 32 
- El Diluvio, 9 setembre 1921, pag. 7
- La Publicidad, 13 maig 1920, ed. matí, pag. 11 
- La Publicidad, 13 maig 1920, ed. tarda, pag. 3 
- La Publicidad, 14 maig 1920, ed. matí, pag. 5 
- La Publicidad, 15 maig 1920, ed. tarda, pag, 4 
- La Publicidad, 9 setembre 1921, ed. matí 
- La Publicidad, 15 setembre 1921, ed. matí, pag. 3 
- La Publicidad 7 març 1922, ed. tarda
- La publidad, 3 abril 1922, ed. tarda, pag 2.
- La publidad, 4 abril 1922, ed. matí, pag 3,
- La publidad, 4 abril 1922, ed, tarda, pag
- La Vanguardia, 13 maig 1920, pàg. 9
- La Vanguardia, 14 maig 1920, pàg. 4
- La Vanguardia, 15 maig 1920, pàg. 7 
- La Vanguardia, 16 maig 1920, pàg. 6
- La Vanguardia  25 mayo 1920, pàg. 4
- La Vanguardia, 04 abril 1922, pàg. 5

El pistolerisme al Poble-sec: la mort de l'anarcosindicalista Ramon Ars (1921)

Des de l'any 1917 fins el 1923, Barcelona va ser escenari d'importants enfrontaments entre representants sindicals i agents burgesos. Un període denominat pistolerisme. La tradició del pistolerisme a Barcelona se remunta a finals de XIX, però va ser en aquest període del 17 al 23, quan va adquirir el seu punt més àlgid. En aquests 11 anys, es van produir un total de 1116 víctimes (d'elles 277 morts) d'atacs de pistolers. El 1921 va ser el pitjor any d'aquest guerra; 95 persones van resultar assassinades. (1)

Portada de l'Esquella de la Torratxa del 20 d'abril de 1923

De forma molt resumida i com ens explica la revista Sapiens, la patronal espantada pel creixement de la CNT i l'èxit de vagues com la de la Canadenca, van decidir prendre's la justícia per la seva mà i organitzar partides de pistolers per eliminar els líders obrers, principalment de la CNT. Els pistolers de la patronal, es van organitzar en institucions pseudoobreristes anomenades Sindicats Lliures. Per la seva banda, la CNT va optar per una defensa activa i armada contra l’assetjament patronal, amb accions armades contra objectius patronals i membres dels sindicats lliures.

El Poble-sec, com a barri obrer des dels seus principis, va ser escenari de diversos assassinats a mans de pistolers: el de Pedro Torrents, un col·laborador del Sindicat Lliure i el de Ramon Ars (Archs), pistoler anarcosindicalista, el dos morts a l'any 1920 i 21 respectivament.

En aquest apunt parlarem de l'assassinat de Ramon Ars (1887-1921): un anarquista nascut a Sants i amb una vida marcada per la la lluita obrera, la violència i la tragèdia des de ben petit.

Ramon Ars Serra, era fill Manuel Ars Solanellas, estampador anarquista. Amb sols 7 anys, el seu pare va ser afusellat a Montjuïc el 21 de maig de 1894. Acusat falsament per la seva implicació a l'atemptat de la Gran Via de 1893. Especialment colpidora és la carta que li va escriure Manuel al seu fill Ramon, pocs dies abans de morir, on de forma serena i molt lúcida, li explica que no és culpable dels assassinats que li atribuïxen, l'anima a fer-se anarquista quan sigui gran i que cuidi de la mare i la germana. (2)

Afusellaments a Montjuïc
Le Petit Journal, 4 de juny 1894

Com es pot imaginar, aquests fets el degueren marcar profundament i d'adult sempre va optar pel radicalisme de les seves posicions i per una actitud violenta enfront de les agressions de la patronal i dels governs.

Treballador del ram metal·lúrgic, ja es té constància del seu activisme sindical des de 1908. Implicat en vagues i agressions, es va exiliar a França el 1912, quan la CNT estava en clandestinitat.

A l'any 1919, torna a Barcelona, i al 1920, davant la creixent violència contra membres de la CNT, el Comitè Nacional va decidir crear uns grups d'autodefensa, del qual ell seria un dels màxims responsables. L'objectiu d'aquests grups no sols era defensiu, sinó també tenia la intenció d'atemptar directament contra els caps de la repressió.

Ramon Ars. Font: Anarcoefemerides

Entre altres fets, la policia li atribuïa la seva implicació a diversos atemptats fallits com el del president de la Patronal Felix Graupera, el del membre del sometent Jaume Pujol, o del governador Martinez Anido. També estava implicat en atemptats mortals com el de l'inspector de Policia Antonio Espejo, o el del President de Govern Espanyol Eduardo Dato

Severiano Martinez Anido, governador de Barcelona (dreta)
i Miguel Arlegui, cap de la Policia (esquerra). 1930. Font AMB

Fruit d'una delació, la policia va organitzar una emboscada i el va detenir el 25 de juny de 1921 a la plaça de la Universitat (o Urquinaona) de Barcelona i portat a la comissaria de Via Laietana davant la presència del cap de Policia Miguel Arlegui. Segons diverses fonts (3, 4) el propi Arlegui el va sotmetre a tortures.

Dos dies després, durant la nit del 27 de juny, se li va aplicar la llei de fugues i el seu cos, cosit a trets i amb ferides d'arma blanca, va ser trobat al carrer de Vila i Vilà de Barcelona amb clars signes d'haver estat abans torturat i desfigurat.

Notícia sobre la seva mort
La Vanguardia, 28 de juny de 1921

Fou enterrat a Montjuïc, al mateix nínxol que son pare, Manel Arcs.

Deu anys després de la seva mort, el 1931, el periodista i anarquista Felipe Alaiz va publicar una interessant entrevista a Vicenta Serra, mare de Ramon i esposa de Manel, a la revista La Calle, 

Fragment de l'entrevista a Vicenta Serra, 7/8/1931
Font: La Calle. Revista Gráfica de Izquierdas

Hemeroteca

- La Vanguardia, 21 de juny de 1921, pag. 6

- La Calle. Revista Gráfica de Izquierda, 7 d'agost de 1931


Notes i Bibliografia

1 - El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923), Editorial Pòrtic, 2009. Albert Balcells

2 - Manuel Ars i Solanellas (1859-1894),l’estampador afusellat injustament a Montjuïc - Revista de Igualada nº 28 Abril de 2008

3 - Los Archs. Dos generaciones y un mismo ideal

4 - Manuel y Ramón Archs: Dos militantes de acción