Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parricidi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parricidi. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de novembre del 2018

El parricidi del carrer Font Honrada (1891)

La tranquil·la barriada de la França Xica que veim avui dia, poc tenia que veure amb el que era a l'any 1891, quan es va produir l'assassinat que descriurem a continuació.

Fa més de 100 anys, els terrenys coneguts com la França (o França Xica en ocasions), ocupaven més espai del que avui ocupen. La zona estava poc poblada, alguna planta baixa o blocs de pisos, construccions precàries, barraques. Com es pot observar en el mapa adjunt, la major part del barri estava sense construir, predominaven els descampats, horts, magatzems, bòbiles, petites indústries. D'aquells anys, del 1885, és precisament el primer pla d'urbanització de la zona proposat per Josep Amargós (1).

Mapa de la França, 1885. Font: AMB

En aquest ambient es va produir un parricidi, l'esposa i fillastre d'un home el van assassinar quan estava begut.

Tot va començar a les 6 de la matinada del 21 de setembre de 1891 en el carrer Sant Joaquin (actual carrer de Font Honrada), quan el vigilant nocturn de la zona va trobar el cos sense vida d'un home, estirat al terra i amb una important ferida a la regió abdominal. El fet ja el recullen tant La Vanguardia del dia 22 de setembre de 1891 com el Diluvio del mateix dia. 

Tot d'una es va sospitar que aquell mort no s'havia produït per causes naturals: les ferides abdominals eren molt importants, fet que era incompatible amb la manca de sang al terra i sobre el cos. Curiosament, la ferida estava tapada amb una tovallola i envoltada per una faixa. Tot feia pensar, en que l'havien assassinat en un altre lloc i l'havien traslladat a aquell carrer de la França.

El mort era Pedro Salvador Salzoso (2), natural d'Olva (Terol), de 40 anys i jornaler de professió. Pedro estava casat amb Manuela Salvador Villena, de 58 anys, i vivien junts al carrer San Joaquin, 5. La relació entre ells havia començat anys abans quan ell vivia amb ella com a rellogat. Ell estava interessat en una de les filles de Manuela, però veient les poques possibilitats que tenia d'establir una relació amb ella, es va decidir a casar-se amb la mare.

Lloc del crim segons un plànol de 1885.
Font: AMB

Del seu primer matrimoni, Manuela tenia tres fills: Domingo, Ramona i Manuela. El dos primers vivien amb ella a la casa de San Joaquin. Manuela (filla) estava casada i vivia amb el seu marit en el veí carrer de Mare de Déu del Remei, 55 . Per la seva banda, Pedro i Manuela tenien una filla pròpia, anomenada Teresa de 8 anys.

Segons els veïns les relacions entre ell i la dona eren conflictives, en moltes ocasions se'l veia begut. Per altra banda i segons informacions del Diluvio dels dies 23 i 26, Pedro havia guanyat un premi important (1000 duros) a la loteria

Els registres i declaracions posteriors van donar com a resultat la detenció de 9 persones (Manuela, els seus tres fills, el gendre, i 4 rellogats). De les declaracions fetes es va comprovar que hi havia importants contradiccions. A més en els registres efectuats es trobaren proves suficients (tovalloles, roba de la víctima, sang, diners, etc) per implicar els detinguts.

Les declaracions de Teresa, la filla petita, foren fonamentals per aclarir el cas. Resulta que Teresa va explicar que a la nit del  20 de setembre acompanyà al seu pare a la taverna "La campana" on va jugar a cartes i begué alcohol. Hores més tard, ja completament borratxo van tornar a la casa de San Joaquin sobre les 22 hores. També declarà que un cop allà, va veure com la seva mare Manuela i el seu tio Domingo agafaren al seu pare aprofitant el seu estat i el mataren a ganivetades, referint-se especialment al seu tio qui fou el més actiu.


Plànol del lloc del crim (3).
Font: La Vanguardia 26/09/1891

El judici va tenir lloc un any després, concretament, del 29 de novembre a l'1 de desembre de 1892. Alguns fets, ja apuntats en un principi, es van aclarir, entre ells, les males relacions existents entre Pedro i la seva dona Manuela: les freqüents discussions, els maltractament que sofria Manuela, l'alcoholisme i avarícia d'ell.

El Ministeri Fiscal acusava a Manuela Salvador d'autora  de  un  delicte de
parricidi, així com al seu fill Domingo. A ella se li afegia la circumstancia d'alevosia, i a ell el de parentesc. A la resta se'ls acusava d'encobridors. Curiosament, no s'esmenta res sobre el mòbil del delicte que s'havia proposat en un principi: el robatori.

Imatge actual del lloc del crim

Finalment, la sentència va declarar com autor de la mort de Pedro, al seu fillastre Salvador, que ja s'havia declarat autor del parricidi. Condemnant a 13 anys de presó i al pagament de 3000 pessetes d'indemnització als hereus del mort. Es va concloure que els maltractes soferts per Manuela, varen induir al seu fill Salvador a matar-lo, considerant aquesta circumstancia com un fet atenuador. Manuela (la dona), així com Ramona i Manuela (les filles de Manuela) que estaven acusades com a còmplices i encobridores respectivament del parricidi van ser declarades innocents, al igual que la resta de detinguts.

Notes:

1 - Josep Amargós Samaranch. Els primer intents d'urbanització de Montjuïc (1887-1914)

2 - El nom de la víctima va variant en les diverses notícies (Pedro Salvadó, Pedro Zarcoso Salvadó, Pedro Zarzoso). He optat per escollir el nom que es dona durant el judici.

3 - El lloc on es va produir el parricidi és als voltants de l'encreuament del carrer Mare de Déu del Remei i Font Honrada. Segons el plànol adjunt, on hi hauria d'haver l'antiga parròquia de Santa Madrona, indica que hi ha un passatge i un solar. L'església es va inaugurar el 1888, per tant ja estava construïda al 1891.


Hemeroteca

- La Vanguardia del  22, 25, 26 de setembre de 1891, 29 i 30 de novembre de 1892, 1 de desembre de 1892.

- El Diluvio del 22, 23, 25, 26 i 27 de setembre de 1891

divendres, 21 de setembre del 2018

L'ebenista esquarterat de Miramar (1910)

El matí del dia 1 de març de 1910, uns obrers que treballaven en les obres d'ampliació del port van baixar a un pou (situat entre el pont del tren i la carretera del Morrot, sota la bateria Buenavista) per accedir a una claveguera col·lectora situada a la zona de Miramar. Al fons del pou van realitzar una macabra troballa: un sac de ciment que contenia el tronc d'un home. Li faltaven els braços, cames i cap. No duia cap identificació ni senyal que pogués aclarir de qui era el cos.

En poc temps, la notícia es va escampar per tota la ciutat. El mateix dia 1 a la tarda, ja hi havia diaris que publicaven la notícia sobre el sinistre descobriment. L'esquarterament de la víctima i la troballa del tronc van impressionar en gran mesura a tota la ciutadania. A més, cal afegir el fet que des de 1879 no se havia produït cap assassinat amb esquarterament a Barcelona.

El Diluvio, ed. Tarde, 1 de març de 1910

A la tarda, al Rec Comtal (al voltant del pont situat al carrer Roger de Flor-Ausias March), van trobar la resta del cos. Dins un sac se trobaren les dues cames; els dos braços van ser localitzats a una zona propera, així com també el cap, el qual estava parcialment cremat.

Recollida dels restes de l'assassinat, Juan Folch al Rec Comtal.
Font: La Actualidad, 8 de març de 1910

Durant aquells dies, un ebenista anomenat Juan Folch Caballero, d'uns 45 anys, amb un taller al carrer Ludovico Pío nº 9 (actualment Lluís el Piadós) havia desaparegut misteriosament i feia dos dies que no es sabia res d'ell. Aquesta desaparició va fer sospitar que el cos aparegut podia ser d'aquesta persona, com posteriorment es va confirmar. 

Immediatament a la tarda van detenir a la seva dona, coneguda pels seus veïns com Júlia la boja, ja que diverses proves apuntaven ella com l'autora del crim. Realment el seu nom no era Júlia, sinó Joaquina. El seu nom vertader era Joaquina Cotura Valls. Tenia 30 anys, nascuda San Martí Sapresa de Girona i la seva família vivia a Granollers.

Joaquina Cotura Valls, la parricida.
Font: La Actualidad, 8 de març de 1910

També es va descobrir que realment Juan i Joaquina no estaven casats, però vivien junts des de feia anys. Es sabia que ella havia treballat en diverses bars de Barcelona on va conèixer a Juan. La parella tenia dos fills: Angel de 5 anys i Jacinta de 13 mesos. Els veïns afirmaven que la convivència entre ells no era bona i les discussions eren molt freqüents. Les discussions i baralles eren continues. Aquesta mala convivència s'atribuïa al caràcter violent d'ella i al fet que tenia les facultats mentals disminuïdes.

També foren detinguts l'encarregat del taller Francisco Puig i tres operaris, els quals van ser posats en llibertat posteriorment, malgrat ella insistia en que l'encarregat havia estat còmplice de l'assassinat. 

Indicació del lloc de l'assassinat (1) i llocs on es trobaren les restes del mort (2 i 3).
Font: Plano de Barcelona, 1910. ICGC

Totes les proves i testimonis apuntaven que ella era l'autora del parricidi. L'assassinat es va produir el 27 de febrer per la nit. Les causes de la mort es desconeixien, però probablement durant una de les discussions, ella el va colpejar fortament en el cap, o li va donar un fort cop mentre dormia. Una vegada mort, el va esquarterar i va amagar les diverses parts del cos a la Riera del Bogatell i a Miramar.

Hi havia nombroses proves que implicaven a Joaquina. Va ser vista per diversos testimonis portant sacs sospitosos, i tornant a casa sense els sacs.  També va ser vista asseguda al costat del pou de Miramar on van trobar el tors. A la seva casa, també hi havia múltiples proves que la implicaven (sang a les parets, roba, etc).

Un dels punts més dubtosos era si havia comès l'assassinat ella sola o havia tengut algun còmplice, ja fos per esquarterar-lo o llençar els sacs amb les restes del seu cos. Però en cap moment es va poder provar que havia tengut ajuda.

El 5 de març de 1910, Joaquina va ser ingressada, entre crits i esbroncades de la gent que l'esperava, a la presó de dones del carrer Reina Amàlia.

El 5 d'abril va concloure la investigació, el sumari ja estava finalitzat i a l'espera d'iniciar el judici.

L'estat mental de l'assassina es veu que anava empitjorant. Les preses fins i tot  es queixaven del seus crits i accions. En previsió de fer un seguiment de la seva salut i també de cara al proper judici, el mes d'agost Joaquina va començar a rebre visites periòdiques de metges i forenses.

Presó de dones de reina Amalia, 1880. Josep Esplugas.
Font: AMB

Al novembre de 1910 es tenia previst iniciar el judici contra ella, però es va haver de suspendre donat el seu greu estat de salut. L'abril de 1911 es va suspendre de nou el judici degut a la seva salut.

A partir d'aquest moment els diaris no publiquen més notícies sobre el parricidi

Per acabar l'apunt, destacar la rapidesa en la resolució del cas, fet que va "incomodar" a alguns diaris. Pràcticament en 24 hores va estar resolt el crim. Per exemple, el diari La Dinastia de 3 de març de 1910 afirmava que sobre el crim que "ha perdido buena parte de su interés". La setmanari satíric La Campana de Gràcia també publica un breu article "queixant-se" de la rapidesa en la resolució de l'assassinat.

Campana de Gràcia, 5 de març de 1910

Hemeroteca

La Vanguardia - 2 de març de 1910 (pag. 4), 3 març 1910 (pg. 3), 4 març 1910 (pág. 3), 5 març 1910 (pág. 2), 6 març 1910 (pág. 4), 9 març 1910 (pág. 4), 12 de març 1910 (pág. 4), 17 de març 1910 (pág. 5), 5 abril 1910 (pág. 3), 15 juliol 1910 (pág 10), 23 agost 1910 (pág. 2), 13 novembre 1910 (pág. 3), 23 abril 1911 (pág. 6)

El Diluvio - 1, 2, 3, 4, 5, 8 de març de 1910

La Actualidad - 8 de març de 1910

La Publicidad - 3 de març de 1910, 5 abril 1910, 8 i 23 d'agost de 1910 

La Campana de Gracia - 5 de març de 1910