Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França Xica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França Xica. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de febrer del 2020

Atracament frustrat a la França Xica (1961)

Fins ara, en aquest bloc no havíem recollit cap robatori, més que res perquè eren uns delictes bastant freqüents en els carrers del Poble-Sec (com a la resta de Barcelona) i en la seva majoria no implicaven grans sumes de diners.

En aquest cas, m'he animat a explicar aquest robatori, frustrat per altra banda, ja que va suposar la implicació del Govern Civil de Barcelona i del propi Ministro de Gobernación, Camilo Alonso Vega

Tot va començar el 17 d'octubre de 1961, quan faltaven poc minuts per les 8 de la nit, dos individus (Manuel García González i José Rodrigálvarez Ortega) armats amb pistoles entraren al magatzem de ceràmica que hi havia al carrer de la França 29, demanant tot els diners.

França Xica, 29.

El negoci estava regentat per Vicente Santaeulalia i en aquells moments també estava acompanyat pel seu fill Salvador Santaeulalia Gimeno. Davant la presencia dels dos atracadors armats amb pistoles de gran calibre, el fill s'enfrontà a ells i els va fer fora, entre cops d'uns i altres.

Una vegada al carrer, un dels atracadors, José Rodrigálvarez, va agafar un taxi, escapant del lloc.

El seu company, Manuel García, va intentar escapar també amb un taxi. Amenaçà amb la pistola un taxista que circulava pel carrer, Antonio Garcia Fernández, però malgrat la situació es va negar a que pugés i s'enfrontà a ell. Veient el fet, l'atracador optà per fugir corrent. El taxista i un jove que passava per la zona (Miguel Pérez Sánchez), decidiren perseguir-lo. Finalment l'atracador es va refugiar en un portal de l'edifici nº 73 del carrer Calàbria. Allà, avisaren a la policia, la qual el va detenir posteriorment.

La captura d'aquest atracador va permetre la detenció, passats uns dies, del seu company Rodrigálvarez i de l'inductor de l'atracament, Guillermo Salvia Pardo.

El coratge i la valentia (i inconsciència diria jo) de les tres persones que van frustrar l'atracament (el fill del propietari, el taxista i el jove que va perseguir un dels atracadors) van merèixer una nota del Govern Civil i del Ministro de Gobernación lloant la seva actuació.


Nota d'agraïment

Hemeroteca

- La Vanguardia, 25 octubre 1961, p. 28
- La Vanguardia,  26 octubre 1961, p. 25

dilluns, 12 de novembre del 2018

El parricidi del carrer Font Honrada (1891)

La tranquil·la barriada de la França Xica que veim avui dia, poc tenia que veure amb el que era a l'any 1891, quan es va produir l'assassinat que descriurem a continuació.

Fa més de 100 anys, els terrenys coneguts com la França (o França Xica en ocasions), ocupaven més espai del que avui ocupen. La zona estava poc poblada, alguna planta baixa o blocs de pisos, construccions precàries, barraques. Com es pot observar en el mapa adjunt, la major part del barri estava sense construir, predominaven els descampats, horts, magatzems, bòbiles, petites indústries. D'aquells anys, del 1885, és precisament el primer pla d'urbanització de la zona proposat per Josep Amargós (1).

Mapa de la França, 1885. Font: AMB

En aquest ambient es va produir un parricidi, l'esposa i fillastre d'un home el van assassinar quan estava begut.

Tot va començar a les 6 de la matinada del 21 de setembre de 1891 en el carrer Sant Joaquin (actual carrer de Font Honrada), quan el vigilant nocturn de la zona va trobar el cos sense vida d'un home, estirat al terra i amb una important ferida a la regió abdominal. El fet ja el recullen tant La Vanguardia del dia 22 de setembre de 1891 com el Diluvio del mateix dia. 

Tot d'una es va sospitar que aquell mort no s'havia produït per causes naturals: les ferides abdominals eren molt importants, fet que era incompatible amb la manca de sang al terra i sobre el cos. Curiosament, la ferida estava tapada amb una tovallola i envoltada per una faixa. Tot feia pensar, en que l'havien assassinat en un altre lloc i l'havien traslladat a aquell carrer de la França.

El mort era Pedro Salvador Salzoso (2), natural d'Olva (Terol), de 40 anys i jornaler de professió. Pedro estava casat amb Manuela Salvador Villena, de 58 anys, i vivien junts al carrer San Joaquin, 5. La relació entre ells havia començat anys abans quan ell vivia amb ella com a rellogat. Ell estava interessat en una de les filles de Manuela, però veient les poques possibilitats que tenia d'establir una relació amb ella, es va decidir a casar-se amb la mare.

Lloc del crim segons un plànol de 1885.
Font: AMB

Del seu primer matrimoni, Manuela tenia tres fills: Domingo, Ramona i Manuela. El dos primers vivien amb ella a la casa de San Joaquin. Manuela (filla) estava casada i vivia amb el seu marit en el veí carrer de Mare de Déu del Remei, 55 . Per la seva banda, Pedro i Manuela tenien una filla pròpia, anomenada Teresa de 8 anys.

Segons els veïns les relacions entre ell i la dona eren conflictives, en moltes ocasions se'l veia begut. Per altra banda i segons informacions del Diluvio dels dies 23 i 26, Pedro havia guanyat un premi important (1000 duros) a la loteria

Els registres i declaracions posteriors van donar com a resultat la detenció de 9 persones (Manuela, els seus tres fills, el gendre, i 4 rellogats). De les declaracions fetes es va comprovar que hi havia importants contradiccions. A més en els registres efectuats es trobaren proves suficients (tovalloles, roba de la víctima, sang, diners, etc) per implicar els detinguts.

Les declaracions de Teresa, la filla petita, foren fonamentals per aclarir el cas. Resulta que Teresa va explicar que a la nit del  20 de setembre acompanyà al seu pare a la taverna "La campana" on va jugar a cartes i begué alcohol. Hores més tard, ja completament borratxo van tornar a la casa de San Joaquin sobre les 22 hores. També declarà que un cop allà, va veure com la seva mare Manuela i el seu tio Domingo agafaren al seu pare aprofitant el seu estat i el mataren a ganivetades, referint-se especialment al seu tio qui fou el més actiu.


Plànol del lloc del crim (3).
Font: La Vanguardia 26/09/1891

El judici va tenir lloc un any després, concretament, del 29 de novembre a l'1 de desembre de 1892. Alguns fets, ja apuntats en un principi, es van aclarir, entre ells, les males relacions existents entre Pedro i la seva dona Manuela: les freqüents discussions, els maltractament que sofria Manuela, l'alcoholisme i avarícia d'ell.

El Ministeri Fiscal acusava a Manuela Salvador d'autora  de  un  delicte de
parricidi, així com al seu fill Domingo. A ella se li afegia la circumstancia d'alevosia, i a ell el de parentesc. A la resta se'ls acusava d'encobridors. Curiosament, no s'esmenta res sobre el mòbil del delicte que s'havia proposat en un principi: el robatori.

Imatge actual del lloc del crim

Finalment, la sentència va declarar com autor de la mort de Pedro, al seu fillastre Salvador, que ja s'havia declarat autor del parricidi. Condemnant a 13 anys de presó i al pagament de 3000 pessetes d'indemnització als hereus del mort. Es va concloure que els maltractes soferts per Manuela, varen induir al seu fill Salvador a matar-lo, considerant aquesta circumstancia com un fet atenuador. Manuela (la dona), així com Ramona i Manuela (les filles de Manuela) que estaven acusades com a còmplices i encobridores respectivament del parricidi van ser declarades innocents, al igual que la resta de detinguts.

Notes:

1 - Josep Amargós Samaranch. Els primer intents d'urbanització de Montjuïc (1887-1914)

2 - El nom de la víctima va variant en les diverses notícies (Pedro Salvadó, Pedro Zarcoso Salvadó, Pedro Zarzoso). He optat per escollir el nom que es dona durant el judici.

3 - El lloc on es va produir el parricidi és als voltants de l'encreuament del carrer Mare de Déu del Remei i Font Honrada. Segons el plànol adjunt, on hi hauria d'haver l'antiga parròquia de Santa Madrona, indica que hi ha un passatge i un solar. L'església es va inaugurar el 1888, per tant ja estava construïda al 1891.


Hemeroteca

- La Vanguardia del  22, 25, 26 de setembre de 1891, 29 i 30 de novembre de 1892, 1 de desembre de 1892.

- El Diluvio del 22, 23, 25, 26 i 27 de setembre de 1891