Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barraques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barraques. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de desembre del 2024

L’enverinadora de Montjuïc (1960)

Era el 31 de desembre de 1960. Un grup d’agents de la Brigada de Investigación Criminal de Barcelona es dirigien cap al camí dels Conills a Montjuïc. Arribats a la barraca núm. 41, van entrar i digueren: “Ana Rey Garcia, queda detenida“. Des de feia dies vigilaven la casa i a l'Ana. L’acusaven d’enverinar el seu marit i la seva fillastra.

Ana Rey Garcia. Font: Semanario Por qué. 04/01/1961

En aquesta barraca vivia Ana Rey Garcia, de 44 anys i natural de Linares (Jaen). Ana estava casada amb Francisco García Gómez des de feia 15 anys (1). Francisco era viudo i tenia tres fills: Francisca, José i Pedro. Des de feia uns anys, el matrimoni vivia a la barraca del camí dels Conills a Montjuïc (2), amb companyia de dos fills d’ell: José i Pedro, i dues filles comunes: Rosa i Lucia.

Les sospites sobre ella s’iniciaren el 6 de desembre de 1960, quan Rosalia Galindo Márquez (3), de 15 anys, fou traslladada al dispensari municipal del carrer Rosal del Poble-sec. Rosalia Galindo s’havia casat amb un dels fillastres d’Ana: José Garcia Pinós, el 20 de novembre de 1960 i vivien a la barraca d’Ana Rey. El 30 de novembre Rosalia Galindo es va començar a trobar malament, amb greus dolors intestinals i forts vòmits.

Rosalia Galindo i José Garcia, en el dia de la seva boda.
Font: Semanario Por qué. 10/11/1961

Donat que el seu estat de salut anava empitjorant dia a dia, la matinada del 6 de desembre de 1960, el seu recent marit José la va traslladar al dispensari de Santa Madrona. Al cap de poc temps d’arribar al dispensari, Rosalia va morir. Els metges degueren veure que la causa de la mort era sospitosa, i es van negar a certificar una mort natural. Per això fou traslladada a l’Hospital Clínic on es va fer l’autòpsia. El jutjat d’instrucció núm. 5 ordenà extraure algunes vísceres per ser remeses al Laboratori de Toxicologia.

Uns dies després, l’anàlisi de les vísceres van confirmar que contenien arsènic, un element altament tòxic.

Aquesta troballa va intensificar la investigació sobre l'Ana Rey. Es va descobrir que feia un any havia mort el seu marit Francisco Garcia Gómez, de 47 anys, el 28 d’octubre de 1959 a l’Hospital Clínic a conseqüència d’una colitis aguda, i que podia estar relacionada amb un possible enverinament amb arsènic.   

Francisco Garcia Gómez.
Font: Semanario Por qué. 04/01/1961

Aquestes dues morts a causa d’un possible enverinament amb arsènic, van provocar la detenció de l'Ana Rey el 31 de desembre de 1960 a la seva barraca de Montjuïc. En un principi, no reconeixia ser la responsable dels fets, però al final va confirmar que havia enverinat al seu marit i la fillastra amb un mataformigues marca Lotus (4,) que posteriorment es va trobar un envàs tirat als voltants de la barraca.

Envàs del mataformigues Lotus de la dècada dels 50 i 60. Font

Finalment, va explicar els fets causants de l'enverinament. L'Ana afirmà que no havia vist amb bons ulls la boda de Rosalia i el seu fillastre José. Això fou motiu de molts altercats i finalment decidí enverinar-la. Aprofitant que s’havia posat malalta i li va posar mataformigues a una camamilla. Veient que passaven els dies i no observava cap efecte, va decidir donar-li una altra dosi de mataformigues barrejada en una taronjada. Aquesta darrera dosi li va produir la mort el 6 de desembre de 1960.

Respecte al seu marit, el motiu del seu enverinament era que des de feia anys sofria maltractaments per part seva. Ell tenia asma i bronquitis i un dia que estava malalt va prendre un sidral, i ella va aprofitar per barrejar un poc de mataformigues. L’endemà ell estava molt greu, i quatre dies després, el 28 d’octubre de 1959 morí.  

Davant la confessió dels fets, el jutjat num. 5 havia dictat auto de processament i presó sense fiança.

El 2 de novembre de 1961 va començar el judici en la Secció Tercera de l’Audiència Provincial. En la seva declaració, Ana afirmà que no recordava res i es mostrà bastant indiferent durant el judici. Van declarar 6 pèrits que explicaren que l’acusada era responsable i conscient dels seus actes, encara que tenia “mentalidad algo retrasada“. Els testimonis no van aportar res interessant. El fiscal Sr. Casado demanava dues penes de mort. L’advocat defensor Sr. Rubio va al·legar l’estat mental d’Ana i que els assassinats s’havien fet en un moment d'obcecació. Foren homicidis i demanava 10 anys de presó per cada mort.

Finalment, el 6 de novembre de 1961 es va dictar la sentència: 30 anys per l’assassinat del marit, Francisco Garcia i 27 anys per la Rosalia Galindo, dona del fillastre. També es va condemnar al pagament de 150.000 pessetes, als hereus de cada un dels morts.

El 19 de desembre de 1962, Ana fou jutjada de nou en la Secció Sexta de l’Audiència Provincial de Barcelona. Resulta que el desembre de 1959, la fillastra Francisca Garcia Pinós havia vingut des de Madrid a passar uns dies a Barcelona i s’allotja a la barraca d’Ana. Francisca havia vingut amb un fill natural, Ernesto, de 4 mesos. La matinada de l’11 al 12 de desembre de 1959 va asfixiar el nen. Durant el judici els metges forenses afirmaren que el nen morí a causa de l’asfíxia per una persona externa, ja que presentava clars símptomes d’haver sigut estrangulat.

El fiscal demanava 26 anys de presó i la defensa l’absolució.

El 23 de desembre de 1962, el tribunal condemnà a Ana a 20 anys de presó i al pagament de 100.000 com indemnització als hereus de la víctima.

Hemeroteca

Notes

1 - Durant la Guerra Civil es va casar amb Julio Garrido i van tenir una filla anomenada Juana. Ell va desaparèixer durant la Guerra. Un cop acabada, la boda fou declarada il·legal i el matrimoni fou anul·lat, quedant Ana de nou soltera. Uns anys després es va traslladar a Barcelona on es casà en segones núpcies amb Francisco Garcia Gómez. 

2 - La barraca estava situada al camí dels Conills. No he pogut localitzar amb precisió el camí, no obstant per informacions de la premsa, la casa estava situada a la part posterior de l’estació superior del funicular de Montjuïc. Per tant, aquest camí devia passar al costat de les estacions del funicular. 

3 - Rosalio Galindo Marquez era filla de Juan Galindo i Remedio Marquez, domiciliats a una barraca propera al castell de Montjuïc. 

4 - Per a més informació sobre aquest mataformigues https://desinsectador.com/2014/03/10/insecticidas-vinyals-de-francisco-vinyals/ 

dimecres, 23 de setembre del 2020

Tragèdia a les barraques de La Walkiria (1963)

El barri del Poble-sec ha estat una zona que històricament ha petit els efectes de les pluges torrencials. La seva proximitat a la muntanya de Montjuïc, els torrents i la forta pendent dels carrers han fet del barri una zona molt sensible a les inundacions, de fet encara ho és.

Era comú que en moments de fortes pluges, el barri no sols resultava afectat per l'aigua, sinó també per esllavissades de terra, fang i pedres.

Esllavissada al carrer Nou de la Rambla,
Juliol de 1920

En la majoria de casos, les inundacions i els esllavissaments sols provocaven danys materials. Però la matinada del 9 de març de 1963 es va produir un despreniment de roques a la muntanya de Montjuïc que provocà una vertadera catàstrofe en un barri de barraques.

L'esllavissada se va produir a la banda N i E de la piscina de Montjuic. Sota aquesta piscina hi havia el barri de barraques afectat. Se denominava Walkiria (també conegut com Bosque o Gurugú), en referencia a un antic merendero situat al final del carrer Nou de la Rambla a principis del segle XX.

Gent pujant cap a la Font Trobada a principis del segle XX.
A la dreta, l’entrada del merendero La Walkiria, al costat de la Font d’en Conna.

Estava situat sobre una petit terreny més o menys costerut. Per una banda limitava amb l'avinguda Miramar, concretament amb uns talussos de roca que voregen aquesta via. Per la part inferior limitava amb l'antic camí que anava a la font Trobada (actual Passeig Miramar). En el barri hi havia dos carrers: el passatge de La Walkiria i el passatge del Gurugú

Situació del barri de barraques Walkiria. Mapa 1933

Barraques de la Walkiria, febrer 1963

 Quatre barraques van quedar completament sepultades per tones i tones de roques i terra. Immediatament després de l'esllavissada van acudir bombers i policia, iniciant ràpidament les tasques de desenrunament i cerca de les possibles víctimes. 

Rescat d'una de les víctimes. Font: AFB

Les feines duraren tota la matinada i part del dia 9, i en les quatre barraques sepultades es van localitzar 9 víctimes mortals:

- Manuela Gil Expósito (40 anys) i la seva mare Luisa Expósito Giménez (66 anys).

- El matrimoni format per Anuncio Lizcano Algana y Juliana Collado  Navarro.

- La família formada per Ángel Sánchez Garcia, la dona Eusebia Cano i tres fills José, Daniel i Juan Ramón, de 28, 19 i 17 anys respectivament.

Aspecte de les barraques després de l'esllavissada.
Font: AFB

A més de les víctimes mortals hi va haver diversos ferits, tot ells de la barraca de Manuela Gil Expósito: Andrés Gil Expósito, Josefa García Gil (18 anys) i Francisca Valero Doménech. El marit de Manuela es va salvar, ja que aquella aquella nit no estava a la barraca. Els ferits foren traslladats al dispensari de Pere Camps, i d'allà a l'hospital Clínic (1). 

Les tasques de rescat i desenrunament es feren amb gran prudència, donat que continuava el perill de nous esllavissaments. Fins i tot es desallotjaren 15 barraques per temor als despreniments

Donada la magnitud de la catàstrofe i durant el rescat hi acudiren diverses autoritats com el Governador Civil, Antonio Ibañez Freire, i l'alcalde Jose Maria Porcioles. Segons van informar, la possible causa dels esllavissament havien estat les abundants pluges i nevades de l'any anterior (2). 

El 12 de març tengué lloc l'enterrament de les víctimes mortals en el cementiri de Montjuïc.

L'accident havia estat realment catastròfic i va commoure a tota la ciutadania de Barcelona, però malgrat això, el ressò que tengué a la premsa fou molt limitat. Aparegué a la portada de La Vanguardia el mateix dia 9, i el dia 10 fou publicat a pàgines interiors. No obstant, el 10 d'abril es publicà una notícia titulada "El futuro de la montaña de Montjuich" on s'explicava que l'alcalde Porcioles havia visitat diversos barris de barraques de Montjuïc amb la finalitat de comprovar in situ els problemes més urgents. 

Com detalla la notícia, visità les barraques de la Walkiria 

"Más tarde, se trasladó  con sus acompañantes  al sector de la piscina  municipal  y dio disposiciones para  el tratamiento  de los desniveles donde  se  registró  hace   poco  el  derrumbamiento  de  unos  peñascos,  y  finalmente  visitó  la zona  de las canteras de la parte  baja  de la  montaña"

Portada de la Vanguardia de 9 de març de 1963

Finalment el 25 de març de 1963, la Vanguardia publicà una notícia sobre l'enderrocament de diversos barris de barraques a Barcelona i el reallotjament de les seves famílies a 405 pisos al barri del Bruch de Badalona. Entre els barris enderrocats estava la Walkiria. Segons explica la Vanguardia, 64 famílies d'aquest barri foren reallotjades:

"La totalidad de las que componían los núcleos de Gurugú, Bosque y  Valquiria (64) de Montjuich... En total son pues 306 de Montjuich y  99  de otros puntos de Barcelona"

Foto aèria 4/10/1963. Font: ANC

Detall de la foto anterior, on s'observa
el barri de la Walkiria ja enderrocat quasi per complet


Foto aèria de l'any 1966. Font: ICGC

Detall del barri de la Walkiria

Notes

1 - Apart dels 9 morts, cal referir-se a la possible desaparició d'un persona en aquell accident. El 12 de març Irene Facerias Puig denuncià a la Policia la desaparició d'Enrique Carballo Tormo, el seu marit. Vivia amb la dona i 7 fills a Casa Valero. Un testimoni el va veure la matinada del 9 de març, pujant unes escales al costat de la piscina poc abans del esllavissament. No es va saber res més.

2 -  L'hivern de 1962-63 fou especialment fred, i importants nevades afectaren a Barcelona. Per altra banda, aquest hivern també fou plujós. Segons dades de precipitacions de METEOCAT les pluges produïdes foren: novembre 62 (170,7 mm), desembre 62 (78,9 mm), gener 63 (127,9 mm) i febrer 63 (43,6 mm).

Hemeroteca

Edición del sábado, 09 marzo 1963, página 25

Edición del sábado, 09 marzo 1963, página 44 

Edición del sábado, 09 marzo 1963, página 23 

Edición del domingo, 10 marzo 1963, página 29

Edición del martes, 12 marzo 1963, página 24

Edición del miércoles, 13 marzo 1963, página 30 

Edición del miércoles, 10 abril 1963, página 27  

Edición del domingo, 26 mayo 1963, página 33

Edición del sábado, 30 enero 1965, página 26