Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris robatori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris robatori. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de febrer del 2020

Atracament frustrat a la França Xica (1961)

Fins ara, en aquest bloc no havíem recollit cap robatori, més que res perquè eren uns delictes bastant freqüents en els carrers del Poble-Sec (com a la resta de Barcelona) i en la seva majoria no implicaven grans sumes de diners.

En aquest cas, m'he animat a explicar aquest robatori, frustrat per altra banda, ja que va suposar la implicació del Govern Civil de Barcelona i del propi Ministro de Gobernación, Camilo Alonso Vega

Tot va començar el 17 d'octubre de 1961, quan faltaven poc minuts per les 8 de la nit, dos individus (Manuel García González i José Rodrigálvarez Ortega) armats amb pistoles entraren al magatzem de ceràmica que hi havia al carrer de la França 29, demanant tot els diners.

França Xica, 29.

El negoci estava regentat per Vicente Santaeulalia i en aquells moments també estava acompanyat pel seu fill Salvador Santaeulalia Gimeno. Davant la presencia dels dos atracadors armats amb pistoles de gran calibre, el fill s'enfrontà a ells i els va fer fora, entre cops d'uns i altres.

Una vegada al carrer, un dels atracadors, José Rodrigálvarez, va agafar un taxi, escapant del lloc.

El seu company, Manuel García, va intentar escapar també amb un taxi. Amenaçà amb la pistola un taxista que circulava pel carrer, Antonio Garcia Fernández, però malgrat la situació es va negar a que pugés i s'enfrontà a ell. Veient el fet, l'atracador optà per fugir corrent. El taxista i un jove que passava per la zona (Miguel Pérez Sánchez), decidiren perseguir-lo. Finalment l'atracador es va refugiar en un portal de l'edifici nº 73 del carrer Calàbria. Allà, avisaren a la policia, la qual el va detenir posteriorment.

La captura d'aquest atracador va permetre la detenció, passats uns dies, del seu company Rodrigálvarez i de l'inductor de l'atracament, Guillermo Salvia Pardo.

El coratge i la valentia (i inconsciència diria jo) de les tres persones que van frustrar l'atracament (el fill del propietari, el taxista i el jove que va perseguir un dels atracadors) van merèixer una nota del Govern Civil i del Ministro de Gobernación lloant la seva actuació.


Nota d'agraïment

Hemeroteca

- La Vanguardia, 25 octubre 1961, p. 28
- La Vanguardia,  26 octubre 1961, p. 25

divendres, 22 de març del 2019

L'assassinat d'un Guàrdia Civil a Montjuic (1933)

A la crònica negra de Montjuïc, hi ha molts casos sense resoldre. No xerram de petits robatoris, baralles, etc. Estam parlant de delictes greus com en aquest cas. Lògicament els medis tècnics i humans que tenia la policia a finals del XIX i principis del XX no eren els mateixos d'ara i molts delictes quedaven sense resoldre.

Un d'aquests assassinats sense resoldre va ser el d'un Guàrdia Civil mort a Montjuïc al 1933. El cas va ocupar moltes pàgines de diaris i va tenir un important reso a Barcelona; es van detenir nombroses persones, però al final no es va trobar cap culpable de l'assassinat.

Tot va començar un dissabte, 25 de març de 1933, a la tarda, una parella de nòvios havia sortit d'uns dels "merenderos" de Montjuïc. Ell era Antonio Campos Ramírez, de 22 anys, Guàrdia Civil de professió i destinat a la caserna del carrer Ausiàs March de Barcelona. Ella, Josefina Fernández Moreno, de 19 anys, servia en una casa del mateix carrer on estava la caserna del seu nòvio.

Castell de Montjuïc, indicant el baluard Llengua de Serp, 1933.
Font: ICGC
Mentre anaven passejant per la muntanya, s'acostaren al castell, concretament a un dels baluards, el denominat Llengua de Serp, i els sortiren al pas, dos homes (molt joves i amb la cara descoberta) armats amb una pistola. Eren les 7:30 de la tarda. Els amenaçaren, Antonio i Josefina aixecaren les mans, de forma que els atracadors els pogueren registrar. Robaren el rellotge, la cartera i els diners d'ell.

Segons el testimoni de Josefina, quan un dels atracadors es va disposar a registrar una de les butxaques d'Antonio, ell digué:
— Aqui no encontraréis dinero; tengo sólo el
carnet de la guardia civil.

— ¡Ah! ¿Conque eres guardia civil?, li conestà un dels atracadors

Acte seguit li va disparà tres trets: dos en el pit i un en l'abdomen. Josefina es desmaià i els atracadors fugiren.

Una parella que estava pels voltants, escoltà els tirs, i acudint al lloc dels fets, els auxiliaren. Ell estava mort i a ella la traslladaren al castell. Un cop allà, avisaren del que havia passat. Quan uns soldats del castell es preparaven per iniciar una batuda pels voltants, el tinent Federico González va veure els atracadors escapant, i disparà contra ells, li respongueren disparant també. S'escaparen pel cementiri.
El Guàrdia Civil Antonio Campos.
Font: La Vanguardia

Avisat el jutjat, va començar a instruir les diligencies i ordenà el trasllat del mort al dipòsit de l'Hospital Militar. Durant el dies següents es feren diverses batudes per Montjuïc, i també pel districte de Drassanes, on es pensava que estaven amagats els assassins. Es feren diverses detencions de possibles sospitosos, però cap d'ells, va ser reconegut per Josefina com autors del robatori i assassinat.

El dia 27 per la tarda va tenir lloc l'enterrament. El seguici funerari va anar des de l'Hospital Militar del carrer Tallers fins el cementiri de Montjuïc i estava presidit per familiars, autoritats civils, militars i policial. El públic era molt nombrós.  

Enterrament del Guàrdia Civil Antonio Campos
27 de Març de 1933.
Pérez de Rozas. Font: AFB

El dia 28 hi havia dues persones detingudes com a principals sospitosos:

- Manuel Vila de 30 anys, nascut a Cartagena, resident al carrer del Migdia, 10. Quan registraren la casa on vivia, li van trobar una pistola, de la qual no tenia permís. No va ser reconegut per Josefina. Com es movia molt per Montjuïc, el van mantenir detingut ja que podia proporcionar informació sobre els autors. Un taverner va explicar que el dia posterior als fets, Manuel Vila l'havia amenaçat amb matar-lo igual que havia fet amb el Guàrdia Civil. Com va demostrar on estava la tarda dels fets, el van posar en llibertat.

- Luis Vera Leal de 22 anys, nascut a Múrcia i resident al carrer del Este, 1. Va ser detingut perquè Josefina l'havia reconegut a les fitxes policials, però quan el va veure en persona, afirmà que no era ell. Fou reconegut per un soldat i un tinent com a la persona que van veure pels voltants del castell el dia de l'assassinat. No va ser reconegut per la propietària d'un merendero on els assassins havia estat la tarda del 25. Era el principal sospitós.

Al mes d'abril, els tribunals civils i els tribunals militars reclamen mútuament la competència del cas. Al juliol, el Tribunal Suprem decideix que el cas és competència de la jurisdicció ordinària i no militar.

A l'octubre se declara finalitzat el sumari amb un únic acusat. No obstant, l'acusat, Luis Vera, va ser posat en llibertat a principis de desembre, per tant es pot deduir que el judici no es va arribar a celebrar. Aquest fet ho corrobora la total absència de notícies sobre el judici.


Hemeroteca:

- El Diluvio, 26 març 1933, 28 març 1933, 29 març 1933, 30 març 1933, 31 març 1933, 2 abril 1933, 6 abril 1933, 12 abril 1933, 13 juliol 1933, 12 octubre 1933

- La Vanguardia, 28 març 1933, 29 març 1933, 31 de març 1933, 1 abril 1933, 2 abril 1933, 6 abril 1933, 12 abril 1933, 12 juliol 1933, 14 octubre 1933, 29 octubre 1933, 5 desembre 1933.