A la crònica negra de Montjuïc, hi ha molts casos sense resoldre. No xerram de petits robatoris, baralles, etc. Estam parlant de delictes greus com en aquest cas. Lògicament els medis tècnics i humans que tenia la policia a finals del XIX i principis del XX no eren els mateixos d'ara i molts delictes quedaven sense resoldre.
Un d'aquests assassinats sense resoldre va ser el d'un Guàrdia Civil mort a Montjuïc al 1933. El cas va ocupar moltes pàgines de diaris i va tenir un important reso a Barcelona; es van detenir nombroses persones, però al final no es va trobar cap culpable de l'assassinat.
Tot va començar un dissabte,
25 de març de 1933, a la tarda, una parella de nòvios havia sortit d'uns dels "merenderos" de
Montjuïc. Ell era
Antonio Campos Ramírez, de 22 anys, Guàrdia Civil de professió i destinat a la caserna del carrer Ausiàs March de Barcelona. Ella,
Josefina Fernández Moreno, de 19 anys, servia en una casa del mateix carrer on estava la caserna del seu nòvio.
 |
Castell de Montjuïc, indicant el baluard Llengua de Serp, 1933.
Font: ICGC |
Mentre anaven passejant per la muntanya, s'acostaren al castell, concretament a un dels baluards, el denominat
Llengua de Serp, i els sortiren al pas, dos homes (molt joves i amb la cara descoberta) armats amb una pistola. Eren les 7:30 de la tarda. Els amenaçaren, Antonio i Josefina aixecaren les mans, de forma que els atracadors els pogueren registrar.
Robaren el rellotge, la cartera i els diners d'ell.
Segons el testimoni de Josefina, quan un dels atracadors es va disposar a registrar una de les butxaques d'Antonio, ell digué:
— Aqui no encontraréis dinero; tengo sólo el
carnet de la guardia civil.
— ¡Ah! ¿Conque eres guardia civil?, li conestà un dels atracadors
Acte seguit li va
disparà tres trets: dos en el pit i un en l'abdomen. Josefina es desmaià i els atracadors fugiren.
Una parella que estava pels voltants, escoltà els tirs, i acudint al lloc dels fets, els auxiliaren.
Ell estava mort i a ella la traslladaren al castell. Un cop allà, avisaren del que havia passat. Quan uns soldats del castell es preparaven per iniciar una batuda pels voltants, el tinent Federico González va veure els atracadors escapant, i disparà contra ells, li respongueren disparant també. S'escaparen pel cementiri.
Avisat el jutjat, va començar a instruir les diligencies i ordenà el trasllat del mort al dipòsit de l'Hospital Militar. Durant el dies següents es feren diverses batudes per Montjuïc, i també pel districte de Drassanes, on es pensava que estaven amagats els assassins. Es feren diverses detencions de possibles sospitosos, però cap d'ells, va ser reconegut per Josefina com autors del robatori i assassinat.
El dia 27 per la tarda va tenir lloc l'enterrament. El seguici funerari va anar des de l'
Hospital Militar del carrer Tallers fins el cementiri de Montjuïc i estava presidit per familiars, autoritats civils, militars i policial. El públic era molt nombrós.
 |
Enterrament del Guàrdia Civil Antonio Campos
27 de Març de 1933. Pérez de Rozas. Font: AFB |
El dia 28 hi havia dues persones detingudes com a principals sospitosos:
-
Manuel Vila de 30 anys, nascut a Cartagena, resident al carrer del Migdia, 10. Quan registraren la casa on vivia, li van trobar una pistola, de la qual no tenia permís. No va ser reconegut per Josefina. Com es movia molt per Montjuïc, el van mantenir detingut ja que podia proporcionar informació sobre els autors. Un taverner va explicar que el dia posterior als fets, Manuel Vila l'havia amenaçat amb matar-lo igual que havia fet amb el Guàrdia Civil. Com va demostrar on estava la tarda dels fets, el van posar en llibertat.
-
Luis Vera Leal de 22 anys, nascut a Múrcia i resident al carrer del Este, 1. Va ser detingut perquè Josefina l'havia reconegut a les fitxes policials, però quan el va veure en persona, afirmà que no era ell. Fou reconegut per un soldat i un tinent com a la persona que van veure pels voltants del castell el dia de l'assassinat. No va ser reconegut per la propietària d'un merendero on els assassins havia estat la tarda del 25. Era el principal sospitós.
Al mes d'abril, els tribunals civils i els tribunals militars reclamen mútuament la competència del cas. Al juliol, el Tribunal Suprem decideix que el cas és competència de la jurisdicció ordinària i no militar.
A l'octubre se declara finalitzat el sumari amb un únic acusat. No obstant, l'acusat,
Luis Vera, va ser posat en llibertat a principis de desembre, per tant es pot deduir que
el judici no es va arribar a celebrar. Aquest fet ho corrobora la total absència de notícies sobre el judici.
Hemeroteca:
- El Diluvio, 26 març 1933, 28 març 1933, 29 març 1933, 30 març 1933, 31 març 1933, 2 abril 1933, 6 abril 1933, 12 abril 1933, 13 juliol 1933, 12 octubre 1933
- La Vanguardia, 28 març 1933, 29 març 1933, 31 de març 1933, 1 abril 1933, 2 abril 1933, 6 abril 1933, 12 abril 1933, 12 juliol 1933, 14 octubre 1933, 29 octubre 1933, 5 desembre 1933.
