Pàgines

dimarts, 4 de juny del 2019

El volcà de Montjuïc (1897)

Dins les festes de la Mercè de l'any 1879, va tenir lloc un dels actes més extravagants de la història festiva de Barcelona: el volcà de Montjuïc.

Aquesta excèntrica idea va aparèixer esmentada per primera vegada un mes abans de les festes. El 27 d'agost de 1879, el diari La Publicidad, comentà breument que una de les activitats que es farien durant les festes de la Mercè era la creació d'un volcà artificial amb erupció inclosa. Es plantejà ubicar-lo al Tibidabo o a Sant Pere Màrtir.

Segons posteriors notícies (La Publicidad, 31 d'agost de 1879), l'Ajuntament havia encarregat l'organització de les festes de la Mercè a Albert Llanas, periodista, autor i empresari teatral. El seu bon humor i l'extravagància el feren un personatge molt popular en la Barcelona del XIX. Com a anècdota i que ens permet veure el seu tarannà, diuen que quan estava a punt de morir, es va acomiadar d'ell mateix dient "Passiu-ho bé, senyor Llanas"(Mirador, 22 de desembre de 1934). 

Albert Llanas.
Font: La ilustración artística 20/12/1915

El pirotècnic encarregat del volcà fou Erasmo Pascual, famós i de gran reputació per haver intervingut amb els focs artificials en nombroses festes públiques i particulars. 

El Coliseo, 22/12/1883

Entre les activitats que s'estaven organitzant n'hi havia molt comuns com concerts, balls, focs artificials, cucanyes, toros. També estaven presents activitats més noves com experiments amb l'electricitat o la presentació del fonògraf. Però sense dubte, l'activitat estrella era el volcà artificial i la seva erupció.

En un principi sembla que havia de ser al Tibidabo o Sant Pere Màrtir, però per raons desconegudes l'acte va tenir lloc a les faldes de Montjuïc

Durant els dies anterior al 27 de setembre, el dia previst per encendre el volcà, es feren diverses proves, que pel que sembla no tenien la corresponent autorització militar. Segons explica el Diario de Barcelona del 20 de setembre de 1879, un sentinella de Montjuïc feu diversos trets quan va veure moviments estranys a la muntanya: 

"Averiguada la causa se supo que los disparos habian sido dirigidos contra un pirotécnico que, sin haber dado prévio aviso á la autoridad militar, intentaba hacer un ensayo del volcan que forma parte del programa de ferias y fiestas".

Malgrat la novetat de l'espectacle pirotècnic, sembla que no tothom estava il·lusionat per veure el volcà. Alguna gent pensava que era un acte massa complicat i ambiciós per poder sortir satisfactòriament. L'Esquella de la Torratxa (20/09/1879), fent ús de la seva ironia i de la crítica cap als assumptes municipals, publicà sonets i acudits sobre el volcà i també va treure el programa en versió còmica.

Fragment del programa de festes
Esquella de la Torratxa 20/9/1879

El Diluvio del 26 de setembre tampoc confiava massa en el seu èxit:

"Definitivamente está señalada para mañana la tan cacareada erupción del volcan artificial. No somos dados á las profecías, más por esta vez nos atrevemos á vaticinar un fiasco solemne."

El tema del volcà no sols era objecte de mofa, també s'arriben a publicar articles seriosos (Esquella de la Torratxa, 13/9/1879) criticant les festes de la Mercè, explicant que a Barcelona ja es fan suficients activitats i esdeveniments per atreure forasters i deia que no hi havia "necessitat de fer papers ridículs" referint-se al volcà.

El volcà també va ser font d'acusacions greus. El Diari Català de 21 de setembre publicà un dur article "Firas y Festes" on denuncia el mal funcionament de la Comissió organitzadora de les festes i la seva poca transparència (absència d'actes de les sessions, convocatòries no anunciades, assistència de persones externes a la Comissió, etc). Atribueix a Albert Llanas, que no pertany a la Comissió segons el diari, el fet de dirigir la mateixa, i que entre altres coses, l'article diu que Llanas ha inflat el preu del volcà i ha cobrat la barbaritat de 2000 duros, junt amb el pirotècnic Erasme Pascual.

En contestació a aquest article, el diari publicà (23 set. 1879) una carta molt dura d'Albert Llanas on explica que ell no ha estafat res, no té res a veure amb la Comissió i que el volcà sols costa 1200 duros, tal com indica el contracte amb el pirotècnic.

Arribat el dia 27, el Diario de Barcelona de 27 setembre de 1879, indica a quina zona de Montjuïc es va ubicar el volcà:   

"El punto designado es una meseta de la montaña de Monjuich, encima de 
la Font Trovada, de suerte que la visual desde la Rambla será la antigua casa de March de Reus. Para las autoridades y personas invitadas se destina la esplanada  comprendida entre S. Pablo del Campo y la calle de las Tapias."


No s'ha trobat cap gravat sobre l'espectacle, però la premsa (Diario de Barcelona de 27 setembre de 1879) explica breument com fou l'espectacle.


Molt interessant és l'auca sobre les festes de la Mercè que va publicar l'Esquella de la Torratxa el dia 27 setembre de 1879. En una de les vinyetes ens mostra la visió satírica del volcà. 


Les opinions dels diaris no coincideixen massa sobre la valoració final de l'espectacle.

El Diari Català (28/9/1897), que tan crític havia estat amb l'organització de les festes, descriu l'acte i acaba dient "en general lo públich se retira satisfet" i "Ab tot, repetim que l'efecte fou bastant satisfori".

El  Diluvio (28/9/1897) la conclusió final era que: "El público quedó muy poco contento del espectáculo y aun oímos que algún grupo se decía que si el volcan artificial no había sido mejor era al parecer por sobra de artificio".

La Publicidad (28/7/1879) conclou "A nuestro entender el volcan nesitaba mas preparacion y mas dinero".

Diario de Barcelona (30/9/1879) diu: "El poco lisonjero éxito del volcan artificial, que mas bien parecía un disparo de fuegos de arüiicio, y aun reducido á cohetes y petardos, que un verdadero volcan" 

Per la seva part, La Campana de Gràcia (28/09/1879) fa un breu resum del volcà, que podem llegir a continuació:

Campana de Gràcia (28/09/1879)

Però sense dubte la millor descripció de l'erupció del fals volcà la va fer l'Esquella de la Torratxa (04/10/1897), on en forma de diàleg entre els assistents, es va explicant com va ser l'erupció del volcà. La conclusió final és bastant clara: "Aixis va acabar la gran paparrutxa del volcan : fum, fum y fum com tot lo demés de las festas".

Caricatures sobre el volcà.
Esquella de la Torratxa (04/10/1897)

Finalment, el Diari Català (17/10/1879) va publicar els comptes de les festes, i com ja s'havia dit, el volcà havia costat 6000 pessetes, 1200 duros, a part de la cera utilitzada pel fum del volcà (45 pessetes) i el lloguer cadires per l'espectacle. En conclusió, el volcà va ser la despesa més alta de totes les festes.


Actualitzat: 17/12/23

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada