En els
anys 30, el
moviment anarquista (CNT i FAI) havia entrat en una important
crisi financera: manca d'afiliats, impagament de quotes sindicals, sancions, despeses associades als presos anarquistes, etc. Davant aquesta greu situació es van cercar noves formes de finançament. La més comuna van ser els
robatoris de nòmines, recaptacions, caixes forts dels patronos i empreses més intransigents i bel·ligerants contra els obrers, i que servien per millorar la situació econòmica dels sindicats anarquistes. El primer robatori d'aquest tipus es va dur a terme durant la vaga dels treballadors de la fusta (novembre de 1932 - abril
de 1933), quant piquets van robar les caixes forts dels patrons (1).
Eren
atracaments violents, cada cop més freqüents, on intervenien armes de foc, vehicles de gran cilindrada i on es produïen ferits i fins i tots morts. A part eren robatoris amb botins importants, un sol cop podia suposar 100.000 pessetes, que anaven al fons dels sindicats (1). Aquesta situació es va convertir en una important font d'inseguretat entre la ciutadania de Barcelona i un vertader problema d'ordre públic.
Per lluitar contra aquest perill,
Josep Dencàs fou nomenat conseller de Governació, conjuntamente amb
Miquel Badia com a cap dels Serveis d'Ordre, iniciant una política de xoc i guerra implacable (i bruta en ocasions) contra els elements incontrolats de la CNT-FAI, responsables d'atracaments i assassinats.
En aquest context se va produir un greu enfrontament entre forces de seguretat i atracadors anarquistes que va suposar la mort de 4 persones en ple Paral·lel. Tot va succeir un
14 de abril de 1934.
Feia tres anys que s'havia proclamat la República. Aquest fet junt amb la celebració de les
festes de la Primavera, Barcelona es va convertir en una gran festa: els edificis oficials de Barcelona estaven engalanats, el parc de la Ciutadella era escenari d'una desfilada militar i el passeig de Gràcia acollia una desfilada de carrosses engalanades.
 |
Acte d'amollada de coloms a plaça Catalunya
Diario de Barcelona, 15 d'abril de 1934 |
Al arribar la nit, el Paral·lel (en aquells moments Avinguda Francesc Layret), centre de la vida nocturna en aquells anys, era un formiguer de gent entrant i sortint dels bars i teatres o simplement passejant.
De cop, sobre les 10 de la nit al voltant del
cinema América, començaren a sentir-se dispars. En uns moments, la confusió i el desconcert es van apoderar de la gent: persones ferides al terra, gent corrent espaordida refugiant-se a l'interior dels portals i bars, cotxes i tramvies accelerant per escapar dels tirs.
 |
| Cinema América, anys 30. Font: Barcelofilia |
Una vegada cesaren els dispars, la situació es va començar a aclarir: havia hagut un
greu tiroteig entre la policia i uns atracadors (2).
Els diaris que van cobrir la noticia no ofereixen una mateixa versió del fets. Bàsicament, tot va començar quan diversos agents de vigilància de la Generalitat de Catalunya s'enfrontaren a un grup d'atracadors. No queda molt clar si eran el agents els que seguien els atracadors o a la inversa. La qüestió és que va començar el tiroteig a l'alçada de la
cantonada Parlament/Paral·lel.
 |
Lloc del tiroteig.
Plànol de Barcelona 1933. ICGC |
Els policies pertanyien al recentment creat cos d'agents de vigilància de la Generalitat. Un grup de Guàrdies Civils que passava casualment per la zona també van intervenir en el tiroteig, que no sols es va centrar en la cantonada abans esmentada, sinó que també va arribar a carrers propers com el carrer Cano (actualment Elkano). Les versions sobre el nombre d'atracadors que es veren involucrats varia segons la font: 4 o 9.
 |
| Vinyeta del Be Negre (18/04/1934) sobre els fets |
Una vegada que va cessar el tiroteig, els ferits foren atesos d'urgència al dispensari del carrer Rosal (Roser). En total, es van atendre
10 ferits, dels quals 4 moriren.
Les persones mortes foren les següents:
Eduardo Martí Martí de 35 anys, atracador. Ferit durant el tiroteig, quan es va veure envoltat pels agents de policia i sense cap escapatoria, es va disparar un tir al cap. El seu pronòstic era molt greu. Fou traslladat al Clínic i allà morí el diumenge 15 d'abril a la matinada. Sobre la vertadera identitat d'aquesta persona es produí una important confusió (3).
José Duran de 26 anys, era agent auxiliar de vigilància de la Generalitat. Rebé diversos tirs durant l'enfrontament, entre ells un al cap. El seu estat era molt greu i després de les cures d'urgència fou traslladat a la
Clínica la Alianza. Morí durant el trasllat el mateix 14 d'abril.
Pedro Moreno era veí del Poble-sec. Estava casat i vivia en el carrer Blasco de Garay. Caminava amb la seva dona pel carrer Cano (actual Elkano) quan varen sentir tirs i veure corredisses. Un dels tirs li impactà al cap i el seu estat era gravíssim. Fou traslladat a l'hospital Clínic però va morir durant l'operació quirúrgica.
Manuel Ricart Valero (Manuel Ricart Olero,
Manuel Aycart, Manuel Aycart Bachero) de 20 anys i mecànic de professió. Vivia al carrer Comandante Franco. Havia anat al cine amb uns amics i quan tornava cap a casa es va trobar el tiroteig. Rebé un tret a l'abdomen i el pronòstic era greu. Finalment el 18 va morir a l'hospital Clínic.
Les següents persones resultaren ferides de diferent consideració:
Jaime Botey, agent de policia de la Generalitat. Rebé diversos trets, a l'engonal i el genoll. Fou traslladat la clínica La Alianza i el seu pronòstic era reservat.
Eduardo Martí de 19 anys, habitant del carrer Urgell. Ferit de bala al braç i l'abdomen, pronòstic reservat.
Victoriano Lorenzo de 22 años. Xofer de professió i vivia a l'avinguda Mistral. Ferida de bala al braç. Pronòstic reservat.
María Sentís de 27 anys. Vivia al carrer Marqués de Foronda. Ferida al clatell, pronòstic reservat.
María Sánchez de 33 anys. Vivia al carrer Robador. Ferida de tret al braç. Pronòstic reservat.
Lucio Romero de 19 anys. Vivia al carrer Arc del Teatre. Ferida de tret al genoll. Pronòstic greu.
El dia 17 d'abril fou enterrat José Duran. A l'enterrament, a part de la família, van assistir-hi diversos càrrecs la Generalitat, així com de la policia i ERC.
 |
Sortida del fèretre de José Duran del Hospital Clínic.
Fot. Perez de Rozas. AMC |
Al dia següent, el 18, el Consell de la Generalitat va decidir
pujar la categoria laboral dels dos policies implicats: José Duran va ser ascendit des de la categoria d'auxiliar de vigilancia a la de policia de tercera, Jaime Botey passà de policia de tercera a segona.
El
21 d'abril, els diaris van informar sobre la
detenció de diversos atracadors que van intervenir en el tiroteig: Gabriel Jover Planas, alias Arengada (4),
Julio Mas Martí (5), Juan Valera Moyá, José Panicello Pubill, Miguel Franquet Miguel. Es van registrar els domicilis dels detinguts i van intervenir un arme de foc i munició.
Cap del detinguts fou processat pel fets, únicament un, Julio Mas Martí, i per una actuació indirectament relacionada amb el tiroteig. Quan registraren el seu domicili trobaren un arma de foc sense els corresponents permisos. Per aquest motiu fou jutjat el 17 d'octubre de 1935. La condemna fou de 4 mesos i un dia de presó.
Al mes d'octubre de 1936, tornà a aparèixer a la premsa el policia assassinat José Duran. Tal com explica La Vanguardia i El Diluvio, es volia canviar el nom d'un carrer del Poble-sec,
el carrer Puríssima Concepció passaria a denominar-se José Duran. En aquells primers mesos de la Guerra Civil i tal com succeïa a diversos llocs de Barcelona, era comú canviar el nom d'un carrer i posar-li el nom de personalitats d'esquerres, anarquistes, milicians, etc. D'aquesta manera es volia homenatjar a un policia de la Generalitat caigut en acte de servei.
El
diumenge 11 d'octubre, al matí, va tenir lloc un acte de descobriment d'una placa en memòria a José Duran en el carrer Puríssima Concepció. Era un acte organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya.
La Vanguardia explica així l'acte:
"En la popular barriada de Pueblo Seco se efectuó el domingo el acto del descubrimiento
de la placa que de ahora en adelante dará el
nombre de José Duran, ex agente de la Generalidad de Cataluña, a la antigua calle de la
Purísima.
Al acto asistió, en representación del distrito
segundo, el consejero regidor del Ayuntamiento, el señor Rossell Muntaner; el comisario de policía de aquel distrito señor Boira; diversas banderas del «Casal de Esquerra Republicana» del distrito segundo junto con su Junta directiva, otras autoridades y la Banda de las milicias antifascistas del cuartel general de Izquierda. Una sección de guardias de asalto quedó formada en aquel lugar. Presenció la ceremonia una gran multitud que llenaba por completo la calle. Al ser descubierta la placa, hicieron uso de la palabra un directivo del mencionado casal, el comisario señor Boira y el consejero señor Rosell Muntaner. Todos ellos se expresaron en términos patrióticos y exaltaron la personalidad del homenajeado, que encontró la muerte en el cumplimiento de su deber. Un hermano, del homenajeado, en nombre de su familia, leyó unas cuartillas de agradecimiento a los organizadores del acto que se estava celebrando i Se dio el acto por terminado con las notas de "La Internacional"
En les següent fotos, publicades a diversos diaris, es pot observar l'acte de descobriment de la placa dedicada a Jose Duran.
 |
| El Diluvio, 13, oct, 1936 |
 |
| 13, oct, 1936, Diari de Barcelona |
 |
| 13 octubre 1936, La Vanguardia |
Notes
1 - Sobre la vinculació del moviment anarquista i aquests atracaments es pot consultar "La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto 1898-1937" de Chris Ealham i "Miquel Badia. Vida i mort d'un lider separatista" de Fermí Rubiralta.
2 - En els primers moments, la premsa parla sempre d'atracadors. Quan van capturar alguns sospitosos del tiroteig, ja es començà a referirse a alguns d'ells com antics afiliats i simpatitzants dels moviments anarquistes.
3 - Aquest atracador fou identificat amb múltiples noms als diaris: Vicente Garcia Alburet, Francisco Garcia. Però finalment, el dia 21 d'abril fou capturat Julio Mas Martí com un dels atracadors que van intervenir en el tiroteig. Aquest va identificar el cos del atracador mort com el seu germanastre, Eduardo Martí Martí, conegut amb diversos alias com "el cèntim", "el nano de la fabril" o "el barretina".
4 - Gabriel Jover Planas. Tenia un llarg historial delictiu. Havia format part de bandes de pistolers anarquistes i també de bandes d'atracadors. Estava reclamat per l'assassinat d'un xofer, Juan Curria a l'any 1928 , i així mateix, també era reclamat per l'atracament d'un banc de Manresa a l'any 1931.
5 - Julio Mas Martí era germanastre de Eduardo Martí Martí, mort durant el tiroteig.
Hemeroteca
-
La Vanguardia, 15 abril 1934, pàg. 29
-
La Vanguardia, 18 abril 1934, pàg. 7
-
La Vanguardia, 19 abril 1934, pàg. 7
-
La Vanguardia, 16 abril 1935, pàg. 11
-
La Vanguardia, 10 octubre 1936, pàg. 7
-
La Vanguardia,13 octubre 1936, pàg. 8
-
Diario de Barcelona, 15 abril 1934
-
Diario de Barcelona, 17 abril 1934
-
Diario de Barcelona, 18 abril 1934
-
Diario de Barcelona, 19 abril 1934
-
Diario de Barcelona, 21 abril 1934
-
Diario de Barcelona, 22 abril 1934
-
Diario de Barcelona, 25 abril 1934
- Diari de Barcelona, 13 octubre 1936
-
El Diluvio 15 abr. 1934
-
El Diluvio 17 abr. 1934
-
El Diluvio 19 abr. 1934
-
El Diluvio 21 abr. 1934
-
El Diluvio 22 abr. 1934
-
El Diluvio 25 abr. 1934
-
El Diluvio 27 abr. 1934
-
El Diluvio 17 oct. 1935
-
El Diluvio 13 oct. 1936
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
