Era el 31 de desembre de 1960. Un grup d’agents de la Brigada de Investigación Criminal de Barcelona es dirigien cap al camí dels Conills a Montjuïc. Arribats a la barraca núm. 41, van entrar i digueren: “Ana Rey Garcia, queda detenida“. Des de feia dies vigilaven la casa i a l'Ana. L’acusaven d’enverinar el seu marit i la seva fillastra.
 |
| Ana Rey Garcia. Font: Semanario Por qué. 04/01/1961 |
En aquesta barraca vivia Ana Rey Garcia, de 44 anys i natural de Linares (Jaen). Ana estava casada amb Francisco García Gómez des de feia 15 anys (1). Francisco era viudo i tenia tres fills: Francisca, José i Pedro. Des de feia uns anys, el matrimoni vivia a la barraca del camí dels Conills a Montjuïc (2), amb companyia de dos fills d’ell: José i Pedro, i dues filles comunes: Rosa i Lucia.
Les sospites sobre ella s’iniciaren el 6 de desembre de 1960, quan Rosalia Galindo Márquez (3), de 15 anys, fou traslladada al dispensari municipal del carrer Rosal del Poble-sec. Rosalia Galindo s’havia casat amb un dels fillastres d’Ana: José Garcia Pinós, el 20 de novembre de 1960 i vivien a la barraca d’Ana Rey. El 30 de novembre Rosalia Galindo es va començar a trobar malament, amb greus dolors intestinals i forts vòmits.
 |
| Rosalia Galindo i José Garcia, en el dia de la seva boda. Font: Semanario Por qué. 10/11/1961 |
Donat que el seu estat de salut anava empitjorant dia a dia, la matinada del 6 de desembre de 1960, el seu recent marit José la va traslladar al dispensari de Santa Madrona. Al cap de poc temps d’arribar al dispensari, Rosalia va morir. Els metges degueren veure que la causa de la mort era sospitosa, i es van negar a certificar una mort natural. Per això fou traslladada a l’Hospital Clínic on es va fer l’autòpsia. El jutjat d’instrucció núm. 5 ordenà extraure algunes vísceres per ser remeses al Laboratori de Toxicologia.
Uns dies després, l’anàlisi de les vísceres van confirmar que contenien arsènic, un element altament tòxic.
Aquesta troballa va intensificar la investigació sobre l'Ana Rey. Es va descobrir que feia un any havia mort el seu marit Francisco Garcia Gómez, de 47 anys, el 28 d’octubre de 1959 a l’Hospital Clínic a conseqüència d’una colitis aguda, i que podia estar relacionada amb un possible enverinament amb arsènic.
 |
| Francisco Garcia Gómez. Font: Semanario Por qué. 04/01/1961 |
Aquestes dues morts a causa d’un possible enverinament amb arsènic, van provocar la detenció de l'Ana Rey el 31 de desembre de 1960 a la seva barraca de Montjuïc. En un principi, no reconeixia ser la responsable dels fets, però al final va confirmar que havia enverinat al seu marit i la fillastra amb un mataformigues marca Lotus (4,) que posteriorment es va trobar un envàs tirat als voltants de la barraca.
 |
| Envàs del mataformigues Lotus de la dècada dels 50 i 60. Font |
Finalment, va explicar els fets causants de l'enverinament. L'Ana afirmà que no havia vist amb bons ulls la boda de Rosalia i el seu fillastre José. Això fou motiu de molts altercats i finalment decidí enverinar-la. Aprofitant que s’havia posat malalta i li va posar mataformigues a una camamilla. Veient que passaven els dies i no observava cap efecte, va decidir donar-li una altra dosi de mataformigues barrejada en una taronjada. Aquesta darrera dosi li va produir la mort el 6 de desembre de 1960.
Respecte al seu marit, el motiu del seu enverinament era que des de feia anys sofria maltractaments per part seva. Ell tenia asma i bronquitis i un dia que estava malalt va prendre un sidral, i ella va aprofitar per barrejar un poc de mataformigues. L’endemà ell estava molt greu, i quatre dies després, el 28 d’octubre de 1959 morí.
Davant la confessió dels fets, el jutjat num. 5 havia dictat auto de processament i presó sense fiança.
El 2 de novembre de 1961 va començar el judici en la Secció Tercera de l’Audiència Provincial. En la seva declaració, Ana afirmà que no recordava res i es mostrà bastant indiferent durant el judici. Van declarar 6 pèrits que explicaren que l’acusada era responsable i conscient dels seus actes, encara que tenia “mentalidad algo retrasada“. Els testimonis no van aportar res interessant. El fiscal Sr. Casado demanava dues penes de mort. L’advocat defensor Sr. Rubio va al·legar l’estat mental d’Ana i que els assassinats s’havien fet en un moment d'obcecació. Foren homicidis i demanava 10 anys de presó per cada mort.
Finalment, el 6 de novembre de 1961 es va dictar la sentència: 30 anys per l’assassinat del marit, Francisco Garcia i 27 anys per la Rosalia Galindo, dona del fillastre. També es va condemnar al pagament de 150.000 pessetes, als hereus de cada un dels morts.
El 19 de desembre de 1962, Ana fou jutjada de nou en la Secció Sexta de l’Audiència Provincial de Barcelona. Resulta que el desembre de 1959, la fillastra Francisca Garcia Pinós havia vingut des de Madrid a passar uns dies a Barcelona i s’allotja a la barraca d’Ana. Francisca havia vingut amb un fill natural, Ernesto, de 4 mesos. La matinada de l’11 al 12 de desembre de 1959 va asfixiar el nen. Durant el judici els metges forenses afirmaren que el nen morí a causa de l’asfíxia per una persona externa, ja que presentava clars símptomes d’haver sigut estrangulat.
El fiscal demanava 26 anys de presó i la defensa l’absolució.
El 23 de desembre de 1962, el tribunal condemnà a Ana a 20 anys de presó i al pagament de 100.000 com indemnització als hereus de la víctima.
Hemeroteca
- La Vanguardia – 03/01/1961 (pàg. 29)
- La Vanguardia – 04/01/1961 (pàg. 30)
- Diario de Barcelona – 03/01/1961 (pàg. 29)
- Diario de Barcelona – 04/01/1961 (pàg. 39)
- La Vanguardia – 03/11/1961 (pàg. 30)
- La Vanguardia, 04/11/1961 (pàg. 31)
- La Vanguardia – 08/11/1961 (pàg. 29)
- La Vanguardia – 19/12/1961 (pàg. 32)
- La Vanguardia – 23/12/1962 (pàg. 37)
- Por qué : semanario de sucesos y actualidades
Notes
1 - Durant la Guerra Civil es va casar amb Julio Garrido i van tenir una filla anomenada Juana. Ell va desaparèixer durant la Guerra. Un cop acabada, la boda fou declarada il·legal i el matrimoni fou anul·lat, quedant Ana de nou soltera. Uns anys després es va traslladar a Barcelona on es casà en segones núpcies amb Francisco Garcia Gómez.
2 - La barraca estava situada al camí dels Conills. No he pogut localitzar amb precisió el camí, no obstant per informacions de la premsa, la casa estava situada a la part posterior de l’estació superior del funicular de Montjuïc. Per tant, aquest camí devia passar al costat de les estacions del funicular.
3 - Rosalio Galindo Marquez era filla de Juan Galindo i Remedio Marquez, domiciliats a una barraca propera al castell de Montjuïc.
4 - Per a més informació sobre aquest mataformigues https://desinsectador.com/2014/03/10/insecticidas-vinyals-de-francisco-vinyals/
