Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de desembre del 2024

L’enverinadora de Montjuïc (1960)

Era el 31 de desembre de 1960. Un grup d’agents de la Brigada de Investigación Criminal de Barcelona es dirigien cap al camí dels Conills a Montjuïc. Arribats a la barraca núm. 41, van entrar i digueren: “Ana Rey Garcia, queda detenida“. Des de feia dies vigilaven la casa i a l'Ana. L’acusaven d’enverinar el seu marit i la seva fillastra.

Ana Rey Garcia. Font: Semanario Por qué. 04/01/1961

En aquesta barraca vivia Ana Rey Garcia, de 44 anys i natural de Linares (Jaen). Ana estava casada amb Francisco García Gómez des de feia 15 anys (1). Francisco era viudo i tenia tres fills: Francisca, José i Pedro. Des de feia uns anys, el matrimoni vivia a la barraca del camí dels Conills a Montjuïc (2), amb companyia de dos fills d’ell: José i Pedro, i dues filles comunes: Rosa i Lucia.

Les sospites sobre ella s’iniciaren el 6 de desembre de 1960, quan Rosalia Galindo Márquez (3), de 15 anys, fou traslladada al dispensari municipal del carrer Rosal del Poble-sec. Rosalia Galindo s’havia casat amb un dels fillastres d’Ana: José Garcia Pinós, el 20 de novembre de 1960 i vivien a la barraca d’Ana Rey. El 30 de novembre Rosalia Galindo es va començar a trobar malament, amb greus dolors intestinals i forts vòmits.

Rosalia Galindo i José Garcia, en el dia de la seva boda.
Font: Semanario Por qué. 10/11/1961

Donat que el seu estat de salut anava empitjorant dia a dia, la matinada del 6 de desembre de 1960, el seu recent marit José la va traslladar al dispensari de Santa Madrona. Al cap de poc temps d’arribar al dispensari, Rosalia va morir. Els metges degueren veure que la causa de la mort era sospitosa, i es van negar a certificar una mort natural. Per això fou traslladada a l’Hospital Clínic on es va fer l’autòpsia. El jutjat d’instrucció núm. 5 ordenà extraure algunes vísceres per ser remeses al Laboratori de Toxicologia.

Uns dies després, l’anàlisi de les vísceres van confirmar que contenien arsènic, un element altament tòxic.

Aquesta troballa va intensificar la investigació sobre l'Ana Rey. Es va descobrir que feia un any havia mort el seu marit Francisco Garcia Gómez, de 47 anys, el 28 d’octubre de 1959 a l’Hospital Clínic a conseqüència d’una colitis aguda, i que podia estar relacionada amb un possible enverinament amb arsènic.   

Francisco Garcia Gómez.
Font: Semanario Por qué. 04/01/1961

Aquestes dues morts a causa d’un possible enverinament amb arsènic, van provocar la detenció de l'Ana Rey el 31 de desembre de 1960 a la seva barraca de Montjuïc. En un principi, no reconeixia ser la responsable dels fets, però al final va confirmar que havia enverinat al seu marit i la fillastra amb un mataformigues marca Lotus (4,) que posteriorment es va trobar un envàs tirat als voltants de la barraca.

Envàs del mataformigues Lotus de la dècada dels 50 i 60. Font

Finalment, va explicar els fets causants de l'enverinament. L'Ana afirmà que no havia vist amb bons ulls la boda de Rosalia i el seu fillastre José. Això fou motiu de molts altercats i finalment decidí enverinar-la. Aprofitant que s’havia posat malalta i li va posar mataformigues a una camamilla. Veient que passaven els dies i no observava cap efecte, va decidir donar-li una altra dosi de mataformigues barrejada en una taronjada. Aquesta darrera dosi li va produir la mort el 6 de desembre de 1960.

Respecte al seu marit, el motiu del seu enverinament era que des de feia anys sofria maltractaments per part seva. Ell tenia asma i bronquitis i un dia que estava malalt va prendre un sidral, i ella va aprofitar per barrejar un poc de mataformigues. L’endemà ell estava molt greu, i quatre dies després, el 28 d’octubre de 1959 morí.  

Davant la confessió dels fets, el jutjat num. 5 havia dictat auto de processament i presó sense fiança.

El 2 de novembre de 1961 va començar el judici en la Secció Tercera de l’Audiència Provincial. En la seva declaració, Ana afirmà que no recordava res i es mostrà bastant indiferent durant el judici. Van declarar 6 pèrits que explicaren que l’acusada era responsable i conscient dels seus actes, encara que tenia “mentalidad algo retrasada“. Els testimonis no van aportar res interessant. El fiscal Sr. Casado demanava dues penes de mort. L’advocat defensor Sr. Rubio va al·legar l’estat mental d’Ana i que els assassinats s’havien fet en un moment d'obcecació. Foren homicidis i demanava 10 anys de presó per cada mort.

Finalment, el 6 de novembre de 1961 es va dictar la sentència: 30 anys per l’assassinat del marit, Francisco Garcia i 27 anys per la Rosalia Galindo, dona del fillastre. També es va condemnar al pagament de 150.000 pessetes, als hereus de cada un dels morts.

El 19 de desembre de 1962, Ana fou jutjada de nou en la Secció Sexta de l’Audiència Provincial de Barcelona. Resulta que el desembre de 1959, la fillastra Francisca Garcia Pinós havia vingut des de Madrid a passar uns dies a Barcelona i s’allotja a la barraca d’Ana. Francisca havia vingut amb un fill natural, Ernesto, de 4 mesos. La matinada de l’11 al 12 de desembre de 1959 va asfixiar el nen. Durant el judici els metges forenses afirmaren que el nen morí a causa de l’asfíxia per una persona externa, ja que presentava clars símptomes d’haver sigut estrangulat.

El fiscal demanava 26 anys de presó i la defensa l’absolució.

El 23 de desembre de 1962, el tribunal condemnà a Ana a 20 anys de presó i al pagament de 100.000 com indemnització als hereus de la víctima.

Hemeroteca

Notes

1 - Durant la Guerra Civil es va casar amb Julio Garrido i van tenir una filla anomenada Juana. Ell va desaparèixer durant la Guerra. Un cop acabada, la boda fou declarada il·legal i el matrimoni fou anul·lat, quedant Ana de nou soltera. Uns anys després es va traslladar a Barcelona on es casà en segones núpcies amb Francisco Garcia Gómez. 

2 - La barraca estava situada al camí dels Conills. No he pogut localitzar amb precisió el camí, no obstant per informacions de la premsa, la casa estava situada a la part posterior de l’estació superior del funicular de Montjuïc. Per tant, aquest camí devia passar al costat de les estacions del funicular. 

3 - Rosalio Galindo Marquez era filla de Juan Galindo i Remedio Marquez, domiciliats a una barraca propera al castell de Montjuïc. 

4 - Per a més informació sobre aquest mataformigues https://desinsectador.com/2014/03/10/insecticidas-vinyals-de-francisco-vinyals/ 

divendres, 21 de setembre del 2018

L'ebenista esquarterat de Miramar (1910)

El matí del dia 1 de març de 1910, uns obrers que treballaven en les obres d'ampliació del port van baixar a un pou (situat entre el pont del tren i la carretera del Morrot, sota la bateria Buenavista) per accedir a una claveguera col·lectora situada a la zona de Miramar. Al fons del pou van realitzar una macabra troballa: un sac de ciment que contenia el tronc d'un home. Li faltaven els braços, cames i cap. No duia cap identificació ni senyal que pogués aclarir de qui era el cos.

En poc temps, la notícia es va escampar per tota la ciutat. El mateix dia 1 a la tarda, ja hi havia diaris que publicaven la notícia sobre el sinistre descobriment. L'esquarterament de la víctima i la troballa del tronc van impressionar en gran mesura a tota la ciutadania. A més, cal afegir el fet que des de 1879 no se havia produït cap assassinat amb esquarterament a Barcelona.

El Diluvio, ed. Tarde, 1 de març de 1910

A la tarda, al Rec Comtal (al voltant del pont situat al carrer Roger de Flor-Ausias March), van trobar la resta del cos. Dins un sac se trobaren les dues cames; els dos braços van ser localitzats a una zona propera, així com també el cap, el qual estava parcialment cremat.

Recollida dels restes de l'assassinat, Juan Folch al Rec Comtal.
Font: La Actualidad, 8 de març de 1910

Durant aquells dies, un ebenista anomenat Juan Folch Caballero, d'uns 45 anys, amb un taller al carrer Ludovico Pío nº 9 (actualment Lluís el Piadós) havia desaparegut misteriosament i feia dos dies que no es sabia res d'ell. Aquesta desaparició va fer sospitar que el cos aparegut podia ser d'aquesta persona, com posteriorment es va confirmar. 

Immediatament a la tarda van detenir a la seva dona, coneguda pels seus veïns com Júlia la boja, ja que diverses proves apuntaven ella com l'autora del crim. Realment el seu nom no era Júlia, sinó Joaquina. El seu nom vertader era Joaquina Cotura Valls. Tenia 30 anys, nascuda San Martí Sapresa de Girona i la seva família vivia a Granollers.

Joaquina Cotura Valls, la parricida.
Font: La Actualidad, 8 de març de 1910

També es va descobrir que realment Juan i Joaquina no estaven casats, però vivien junts des de feia anys. Es sabia que ella havia treballat en diverses bars de Barcelona on va conèixer a Juan. La parella tenia dos fills: Angel de 5 anys i Jacinta de 13 mesos. Els veïns afirmaven que la convivència entre ells no era bona i les discussions eren molt freqüents. Les discussions i baralles eren continues. Aquesta mala convivència s'atribuïa al caràcter violent d'ella i al fet que tenia les facultats mentals disminuïdes.

També foren detinguts l'encarregat del taller Francisco Puig i tres operaris, els quals van ser posats en llibertat posteriorment, malgrat ella insistia en que l'encarregat havia estat còmplice de l'assassinat. 

Indicació del lloc de l'assassinat (1) i llocs on es trobaren les restes del mort (2 i 3).
Font: Plano de Barcelona, 1910. ICGC

Totes les proves i testimonis apuntaven que ella era l'autora del parricidi. L'assassinat es va produir el 27 de febrer per la nit. Les causes de la mort es desconeixien, però probablement durant una de les discussions, ella el va colpejar fortament en el cap, o li va donar un fort cop mentre dormia. Una vegada mort, el va esquarterar i va amagar les diverses parts del cos a la Riera del Bogatell i a Miramar.

Hi havia nombroses proves que implicaven a Joaquina. Va ser vista per diversos testimonis portant sacs sospitosos, i tornant a casa sense els sacs.  També va ser vista asseguda al costat del pou de Miramar on van trobar el tors. A la seva casa, també hi havia múltiples proves que la implicaven (sang a les parets, roba, etc).

Un dels punts més dubtosos era si havia comès l'assassinat ella sola o havia tengut algun còmplice, ja fos per esquarterar-lo o llençar els sacs amb les restes del seu cos. Però en cap moment es va poder provar que havia tengut ajuda.

El 5 de març de 1910, Joaquina va ser ingressada, entre crits i esbroncades de la gent que l'esperava, a la presó de dones del carrer Reina Amàlia.

El 5 d'abril va concloure la investigació, el sumari ja estava finalitzat i a l'espera d'iniciar el judici.

L'estat mental de l'assassina es veu que anava empitjorant. Les preses fins i tot  es queixaven del seus crits i accions. En previsió de fer un seguiment de la seva salut i també de cara al proper judici, el mes d'agost Joaquina va començar a rebre visites periòdiques de metges i forenses.

Presó de dones de reina Amalia, 1880. Josep Esplugas.
Font: AMB

Al novembre de 1910 es tenia previst iniciar el judici contra ella, però es va haver de suspendre donat el seu greu estat de salut. L'abril de 1911 es va suspendre de nou el judici degut a la seva salut.

A partir d'aquest moment els diaris no publiquen més notícies sobre el parricidi

Per acabar l'apunt, destacar la rapidesa en la resolució del cas, fet que va "incomodar" a alguns diaris. Pràcticament en 24 hores va estar resolt el crim. Per exemple, el diari La Dinastia de 3 de març de 1910 afirmava que sobre el crim que "ha perdido buena parte de su interés". La setmanari satíric La Campana de Gràcia també publica un breu article "queixant-se" de la rapidesa en la resolució de l'assassinat.

Campana de Gràcia, 5 de març de 1910

Hemeroteca

La Vanguardia - 2 de març de 1910 (pag. 4), 3 març 1910 (pg. 3), 4 març 1910 (pág. 3), 5 març 1910 (pág. 2), 6 març 1910 (pág. 4), 9 març 1910 (pág. 4), 12 de març 1910 (pág. 4), 17 de març 1910 (pág. 5), 5 abril 1910 (pág. 3), 15 juliol 1910 (pág 10), 23 agost 1910 (pág. 2), 13 novembre 1910 (pág. 3), 23 abril 1911 (pág. 6)

El Diluvio - 1, 2, 3, 4, 5, 8 de març de 1910

La Actualidad - 8 de març de 1910

La Publicidad - 3 de març de 1910, 5 abril 1910, 8 i 23 d'agost de 1910 

La Campana de Gracia - 5 de març de 1910